Donacions, compres i subhastes: com ha ampliat el Museu de Lleida la seva col·lecció

Gairebé una dècada després de la imatge de les obres d'art de Sixena marxant del Museu de Lleida en mans de la Guàrdia Civil, l'equipament ha aconseguit ampliar i consolidar la seva exposició en més de 1.200 obres.

Una fita que ara permetrà una renovació del museu que s'executarà durant els pròxims cinc anys i que passarà, entre altres, per canvis en l'exposició permanent.

Donacions i sorpreses

Les peces han arribat a través de diferents formats, ja sigui per donacions, dipòsits, comodats i compres. Un dels millors anys va ser, per exemple, el 2021, quan es va adquirir en dipòsit una col·lecció d'un miler de gravats de Lleida.

Però una de les històries més curioses ha estat l'arribada d'una de les peces més destacades de la col·lecció: la figura del Crist de Vilanova, una escultura gòtica que era propietat d'una família que la tenia a casa a la Cerdanya. Una de les conservadores del museu, Meritxell Cano recorda com va arribar el propietari de la peça:

Va venir al museu i ens va ensenyar una foto al mòbil. Al principi no m'ho podia creure perquè la imatge era d'una peça del segle XIV obra del Mestre d'Albesa que feia anys que ens interessava.

L'escultura és un Crist del Judici Final representat amb les nafres i la sang de la passió, i és originària de Vilanova de Segrià. S'atribueix al Mestre d'Albesa, deixeble de Bartomeu de Robió, un dels artistes més representatius de l'Escola de Lleida, un estil escultòric gòtic del segle XIV.  La família feia diverses generacions que la tenia a casa i l'escultura --que mesura més d'un metre-- havia estat pintada diversos cops. Després de passar al fons del museu, es va sotmetre a un procés de restauració que va permetre recuperar la policromia original de la peça.

Pendents de les subhastes

Part de les peces que arriben al museu s'adquireixen a través de subhastes d'art. Això obliga, segons explica Cano, a "estar molt pendents" perquè "s'hi troben tot tipus d'objectes, des d'un ventall del segle XIX fins a una escultura gòtica."

Un dels objectes més curiosos que ha arribat recentment al Museu de Lleida a través d'una subhasta és una ullera de llarga vista que data del 1810 i que suposadament hauria estat propietat del mariscal Suchet, un dels generals més destacats de l'exèrcit de Napoleó.

Segons explica Cano: "Vam veure clar que ens interessava aquesta peça perquè surt ell pintat, però també el nom de Lleida, i part de la ciutat hi està dibuixada."

Decidir què es queda

El Museu de Lleida va aprovar l'any 2019 un document específic sobre la política d'adquisicions, i on s'engloba quines peces tindran prioritat per entrar a formar part de la col·lecció. Principalment, hi trobem obres d'art, però el museu també funciona com a fons d'arqueologia. 

Una de les prioritats d'adquisició són les escultures relacionades amb l'Escola de Lleida, a més també del patrimoni de la Seu Vella --que es troba molt dispers-- o altres peces relacionades amb Ponent. La directora, Clara Arbues, destaca que "no ho podem adquirir tot" i apunta el paper que han de jugar els museus amb el patrimoni col·lectiu:

Hem de treballar per a la conservació preventiva, per consolidar el patrimoni d'un territori que ha de perviure per a generacions futures.  El que nosaltres adquirim és allò que es convertirà en el futur patrimoni de tots.

El Museu de Lleida començarà durant els propers cinc anys un procés per renovar tota l'exposició permanent després que Arbues reconegués que havia quedat "obsoleta". A través d'un pla estratègic, l'equipament també preveu millorar l'experiència del visitant, potenciar la recerca i potenciar els projectes educatius vinculats al patrimoni.