Draghi plega, es desferma la tempesta

Mario Draghi ha dimitit com a primer ministre d'Itàlia. I, aquest cop, el president, Sergio Mattarella, l'hi ha acceptat. L'expresident del BCE havia perdut el suport de tres dels partits que integren el macrogovern d'unitat nacional que va arribar al poder fa 18 mesos, en plena pandèmia.

De moment, Draghi continua en funcions, però la seva dimissió implica la convocatòria d'eleccions anticipades, que seran el proper 25 de setembre. Un pas que afegeix incertesa política i econòmica a una Europa en crisi per la guerra d'Ucraïna, les incògnites energètiques i la perspectiva d'una recessió. 

L'economista, conegut com a Supermario, ja va intentar plegar la setmana passada, quan el moviment d'esquerres 5 Estrelles, membre del govern, li va negar el vot a un paquet de mesures per afrontar l'augment del cost de la vida. En aquell moment, però, Mattarella va rebutjar la dimissió de Draghi, i li va demanar que anés al Parlament per renovar el suport al govern. 

 

Moció de confiança insuficient

El primer ministre va intentar ratificar aquest suport amb una moció de confiança al Senat. La va guanyar amb escreix, 95 a 38, tot i que gairebé 200 senadors ni tan sols van votar, però Draghi ho ha considerat insuficient. Volia suport unitari, però els dos partits de dreta que integraven l'executiu, Forza Itàlia de Silvio Berlusconi i la Lliga de Matteo Salvini, també van desertar.

 

 

La retirada dels dos partits de dreta se suma a del Moviment 5 Estrelles. El seu líder, Giuseppe Conte, ho justificava així: 

"Va ser una decisió gairebé obligatòria. No s'estava parlant gens de precarietat. Sobre el salari mínim, per exemple, no es va considerar el llindar que plantejàvem." 

El primer ministre va abandonar la cambra enmig de forts aplaudiments, i avui l'escena s'ha repetit a la Cambra de Representants. Draghi fins i tot ha fet servir l'humor referint-se als que l'han abandonat:

"Fins i tot els de la bancada central fan servir el cor."

La dimissió de Draghi culmina mesos d'inestabilitat política a Itàlia i ratifica la tònica que ha dominat el país des de la Segona Guerra Mundial: parlaments molt fraccionats i executius que mai no acaben la legislatura. Aquesta havia de durar fins a la primavera del 2023. La borsa de Milà ha reaccionat amb una caiguda del 2% i ha pujat la prima de risc italiana.

Europa, més feble

La dimissió de Draghi, que va presidir el Banc Central Europeu entre 2011 i 2019, és un cop molt fort per a Europa, on el fins avui primer ministre italià té molt pes i és molt respectat. De fet, Draghi ha jugat un rol crucial en articular la resposta europea a la guerra d'Ucraïna i el desafiament rus, sobretot en l'àmbit energètic. A més, en l'àmbit intern, havia engegat un paquet de reformes per rebre fons europeus del pla de recuperació postpandèmia. 

L'extrema dreta a l'horitzó

Per això, la incògnita ara és cap a on es dirigirà Itàlia -el segon país més endeutat d'Europa- després de les eleccions anticipades a finals de setembre, si es confirmen. Les enquestes apunten que la victòria seria per al bloc més conservador, incloent-hi el partit d'extrema dreta Germans d'Itàlia que lidera Giorgia Meloni, i que fins ara era l'únic partit a l'oposició.

De fet, alguns sondejos vaticinen que Meloni -amb el seu discurs antifeminista, antiavortista, antiLGBTI i antieuropeu- podria guanyar les eleccions i convertir-se en la pròxima primera ministra d'Itàlia.