Dunes a vista de dron: estudien si retenir la sorra blinda les platges contra els temporals

A Catalunya, el 90 per cent de les platges que tenien dunes s'han degradat o han desaparegut en els últims 50 anys, coincidint amb el desenvolupament turístic de la costa.

És un fenomen compartit amb la major part d'Europa, però a casa nostra alguns municipis han començat a prendre mesures i han decidit recuperar l'espai dunar amb mètodes naturals. 

La Universitat de Girona s'ha fixat en els exemples de Calafell i el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà per incloure'ls al projecte europeu Impetus, que lidera juntament amb Eurecat Lleida.

Les dunes, un aliat contra el retrocés del litoral

Un dels objectius d'aquest programa és comprovar si la reinstauració i conservació de les dunes pot augmentar la resistència de la costa davant l'augment d'inundacions o erosions associades al canvi climàtic.

Un sistema de sensors i drons els donen les dades científiques que necessiten.

La doctora en geografia i investigadora principal del projecte Impetus, Carolina Martí Llambrich, explica que s'està recollint la informació tècnica de totes les accions que s'han executat des de l'aire:

"Sobrevolem amb drons equipats amb càmeres d'alta resolució i sensors multiespectrals la zona d'estudi, per després processar aquestes imatges i analitzar l'evolució. Fem seguiment de les micro o de les macrovariacions que hi ha hagut en funció de les diferents estratègies que s'han desenvolupat a cada lloc de recuperació dunar."

Calafell: salvar la platja per salvar el turisme

A Calafell, una platja amb molta pressió urbanística i de banyistes, esperen que l'estudi demostri que estan fent bé les coses. Aquí el turisme aporta una part important del PIB, així que, si desapareix la sorra, s'esfuma la gallina dels ous d'or.

Un dron sobrevola les platges diverses vegades a l'any i permet fer un mapa de quins són els volums de sorra acumulats, quins efectes han tingut els temporals i on estan funcionant millor les accions aplicades. L'aparell s'enlaira a primera hora del matí.

A l'espera dels primers resultats, el regidor d'Ecologia Urbana, Aaron Marcos, avança que les platges estan adoptant una fesomia que garanteix una "millor resposta" davant els temporals:

"Nosaltres a simple vista sí que veiem una millora i veiem que les platges suporten molt millor els temporals. Inclús els perfils de platja en certs sectors on s'han aplicat aquestes mesures han millorat."

El procés de renaturalitzar el litoral, que va començar el 2017, no s'ha estalviat crítiques dels que lamenten que s'ha pres espai als banyistes.

El regidor les rebat dient que els vols també han permès observar com en plena temporada d'estiu "hi ha prou espai" per encabir tots els usuaris sense que la platja arribi al límit de les zones dunars.

"Que recuperar els ecosistemes és una eina que ajuda a mantenir les platges no és un tema que permeti el debat ciutadà, sinó que és una evidència científica."

Si les dades finals ho avalen, aquestes recomanacions es podran estendre a tot el litoral mediterrani. En aquest estudi europeu hi participen 7 regions bioclimàtiques d'Europa, des de la Mediterrània fins a l'Àrtic.