Duralex torna a esquivar el tancament gràcies a l'acord amb un empresari francès
Redacció
La històrica companyia francesa de cristalleria Duralex, coneguda sobretot per fabricar vidre gairebé irrompible, se salvarà del tancament i mantindrà 155 llocs de treball dels 220 actuals. Això serà possible gràcies a l'acord amb l'empresari Cédric Meston, que ha validat un tribunal comercial francès.
L'operació per part de Meston, conegut per ser cofundador de l'empresa emergent de productes de substitució vegetal de la carn HappyVore i per haver adquirit Tupperware França el 2025, es farà a través del seu hòlding Tomé.
En declaracions a la premsa des de la seu de Duralex a La Chapelle-Saint-Mesmin, a prop de la ciutat francesa d'Orleans, Meston ha afirmat que la seva intenció és "que el futur d'aquesta societat no estigui mai més en risc com ho ha estat les últimes ocasions".
Duralex ha estat en concurs de creditors cinc vegades les últimes dues dècades. De fet, el 2024 l'empresa va passar a mans d'una cooperativa de treballadors, que es va quedar la fàbrica i la marca per salvar-la.
Amb un pla de finançament de 16 milions d'euros sobre la taula, l'objectiu del nou inversor és "desenvolupar productes i canals comercials nous per tornar a créixer".
Un emblema a França
Fundada el 1945, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, Duralex exporta la major part de la seva producció i opera a uns 130 països.
Tot i que havia gaudit de bona salut financera, els darrers anys la companyia ha patit molt sobretot per la pujada del preu de l'energia, que la va arribar a obligar a aturar els forns en diverses ocasions.
De fet, des que es va crear la companyia ha passat per diverses mans. Primer n'era propietària el grup industrial fundador Saint-Gobain. Més tard, la va adquirir la Compagnie Française du Verre, propietària també de Pyrex. I més recentment se la va quedar una cooperativa de treballadors.
El producte estrella, una vaixella de vidre transparent i de diferents colors que s'anunciava com a "pràcticament irrompible", va viure els moments àlgids durant les dècades dels 60 i 70 a França i també a Espanya. No hi havia pràcticament cap llar on els gots o plats de Duralex no formessin part de l'aixovar.
En aquell moment, la fabricació que van idear era innovadora: una tècnica que consisteix a escalfar progressivament el vidre fins que arriba a temperatures molt altes, per sobre dels 600 graus. Després, es refreda a gran velocitat i el resultat és un material més resistent que el vidre convencional.
La gran popularitat dels plats i gots s'explica, a més de la seva durabilitat, pel fet que es venien a preus molt ajustats i eren accessibles per a moltes famílies. En dècades posteriors, el record nostàlgic dels nens d'aquella època les ha tornat a posar de moda cada tant.