"Educar sota sospita", a "30 minuts"
Una contradicció que va fer que, en el mateix centre, aquell dia coincidissin pares d'alumnes que defensaven les urnes i pares d'altres alumnes que se les emportaven i impedien les votacions. Aquests últims són agents de la caserna de la Guàrdia Civil més gran que hi ha a Catalunya, que és a una cantonada de l'institut.
L'endemà, el 2 d'octubre, el que havia passat es va tractar en algunes aules d'El Palau. L'informe que n'ha fet la direcció i que ha aprovat el consell escolar diu que, en algunes classes, hi va haver tensió, però que els professors van evitar que hi hagués baralles entre els nois. Algunes famílies de la caserna van entendre, en canvi, que s'havia humiliat els seus fills i van portar el cas a la fiscalia. L'organisme va trigar sis mesos a formalitzar una acusació per suposats delictes d'odi contra nou mestres. El jutjat d'instrucció de Martorell n'ha seguit investigant quatre. I els altres cinc estan pendents d'un recurs.
La majoria de famílies de l'Institut El Palau es van informar de la polèmica sobre el que havia passat a les aules pels grans titulars d'alguns diaris de l'endemà, que ho van encabir dins del sac del suposat adoctrinament practicat a les aules catalanes. Durant el curs passat, el govern espanyol va posar a disposició de les famílies formularis i bústies per recollir denúncies a mestres i a escoles, i va enviar requeriments al Departament d'Ensenyament. Actualment, els dossiers de queixa són al calaix de la ministra socialista Isabel Celaá, que n'ha denunciat la falta de rigor. Hi ha formacions, però, que segueixen demanant una recentralització de les competències en matèria d'ensenyament i una fiscalització més gran dels llibres de text. Només un de cada tres mestres n'utilitza i l'equip docent els tria entre dotzenes de models, però hi ha qui els relaciona directament amb el creixement de l'independentisme.
Els fets han distorsionat el curs a l'Institut El Palau amb una sobreexposició mediàtica, sobretot dels mestres denunciats. Gairebé tots han abandonat el centre. Tant ells com la resta del claustre han vist molt qüestionada la seva feina. I han evitat l'entrada de l'actualitat i de qualsevol conflicte a l'aula.
Més enllà de Sant Andreu de la Barca o de la Seu d'Urgell, on s'ha arxivat una altra denúncia pel tractament de l'1 d'octubre a classe, a la resta d'escoles catalanes també ha planat aquesta sospita. Molts mestres expliquen al reportatge que han dubtat, per primera vegada, d'aspectes tan senzills com la selecció de colors, de músiques, la llengua parlada a les reunions, els projectes que es tractaven... I sovint no ha estat perquè cap autoritat els qüestionés res, sinó per un mecanisme, de vegades inconscient, d'autocensura.
El setge a l'ensenyament també s'ha filtrat últimament en les polítiques de formacions d'extrema dreta. Partits com l'AFD d'Alemanya o el Partit Social Liberal de Jair Bolsonaro al Brasil han animat famílies i alumnes a delatar els mestres dissidents.
El reportatge "Educar sota sospita" dona veu a alguns protagonistes dels casos que s'han judicialitzat, a famílies acusades i a les comunitats educatives en què han passat els fets. I a altres veus del món de la docència que n'analitzen les repercussions. N'hi ha que no hi poden aparèixer, perquè el seu cas continua als tribunals. D'altres han declinat d'aparèixer-hi per por de rebre alguna represàlia.
Un reportatge de: Mariona Bassa i Víctor Díaz
Imatge i muntatge: Txus Navarro
Producció: Sandra Rierola
tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts
Sant Joan Despí, 23 de novembre del 2018