Egoisme contra empatia: passem o ajudem?

Una persona estirada a terra en un carrer de qualsevol ciutat. A ple hivern. No l'ajuda ningú. Acaba morint per hipotèrmia. Encara recordem la terrible notícia de la mort per congelació del fotògraf René Robert. És un exemple concret, però la víctima podria haver sigut qualsevol persona i podria haver passat en qualsevol context i societat. Situacions com aquesta ens porten a plantejar-nos si l'ésser humà és bo per naturalesa, si ajudar forma part de la seva essència.

Instintivament (si no entra en joc la reflexió) tendim a ajudar i a mostrar-nos cooperadors amb els altres. Som, doncs, una espècie social i cooperativa. La bondat no té edat, és una característica amb la qual es neix.

L'acció social positiva i l'efecte de l'espectador passiu

El comportament d'ajuda cap als altres pot mostrar-se de dues maneres:

1. Conducta altruista. Actes voluntaris que proporcionen exclusivament beneficis als altres.

2. Conducta prosocial. Inclou els actes altruistes però que no necessàriament busquen afavorir els altres. Cerquen un benefici, també, per a nosaltres. Per exemple, alleugerir el nostre patiment.

Hi ha altres persones, en canvi, que eviten involucrar-se. És el que es coneix com la síndrome Genovese, efecte de l'espectador passiu o Bystander effect. Com més gent hi ha en una situació d'emergència, menys persones ajuden. Tendim a fer el que fan els altres (no reaccionar) i això ens permet autojustificar-nos.

Per què tendim a ajudar?

Les persones que tendeixen a ajudar els altres ho poden fer per diversos motius:

1. Per una qüestió emocional: actuem per dolor empàtic.
2. Per pura selecció natural, com a forma de garantir la continuïtat de l'espècie.
3. Per intercanvi social: la persona fa un càlcul dels costos i els beneficis que aquesta interacció li pot comportar.
4. Per normes socials: ajudem a qui ens ha ajudat abans o a qui considerem que ho necessita.
5. Per la presència d'altres persones en la situació: por de fer el ridícul, per exemple.
6. Pels recursos disponibles: coneixements, temps, estat d'ànim...
7. Per les característiques del receptor, és a dir, de la persona que necessita ajuda: gènere, edat, similituds...
8. Pel nostre sistema de creences: si creiem en un món just, per exemple, serem més propensos a ajudar.

La prosocialitat i l'altruisme es poden aprendre?

Es tracta d'habilitats que es poden ensenyar, com qualsevol altra cosa a la vida. Van molt lligades a l'empatia. Quan ajudem es reforcen els vincles emocionals. Diversos estudis demostren que compartir i ajudar ens beneficia. Per exemple, els equips de treball que comparteixen són més efectius. Compartir, vincular-nos, ens aporta benestar.

En resum: és molt millor compartir que competir.