El bacteri "carnívor" no és una amenaça a les platges catalanes, tot i els continguts virals
Durant les darreres setmanes s'han generalitzat molts continguts a xarxes –i també en alguns mitjans– sobre un suposat bacteri "carnívor", el "Vibrio vulnificus". I se n'ha parlat com si fos una "nova amenaça" a les nostres platges.
Però el cert és que aquest bacteri ni és nou ni és una amenaça que hàgim de témer quan anem a la platja.
Què és i on viu?
El "Vibrio vulnificus" és efectivament un bacteri real que pot entrar al cos a través de ferides o ingerint-lo mitjançant marisc infectat, sobretot ostres.
En casos molt extrems, molt poc freqüents i en què no s'apliqués tractament, podria arribar a provocar la necrosi en els teixits, d'aquí el malnom de bacteri "carnívor". Si l'ingerim, que és el cas més habitual, provoca molèsties semblant a la d'una gastroenteritis.
Ara bé, aquest bacteri no es és una amenaça a les platges o al mar obert, i menys al Mediterrani, on l'alta salinitat de l'aigua dificulta la seva proliferació.
De fet, el Departament de Salut no té constància de cap cas d'infecció per aquest bacteri a Catalunya per exposició al medi natural.
El seu hàbitat ideal són les aigües estancades d'estuaris, deltes, aiguamolls o desembocadures, on l'aigua del mar és menys salina perquè es barreja amb aigua dolça. Aquesta barreja, si s'escalfa, és un hàbitat propici per al bacteri.
Segons Jaime Martínez-Urtaza, catedràtic de genètica de la UAB i expert en el gènere dels vibrions: "Aquí hi ha casos esporàdics d'infeccions per vibrions, poc freqüents, però sense necrosi de teixits ni res semblant, sinó gastroenteritis per haver menjat ostres o alguna infecció a la pell".
Els casos clínics amb necrosi de teixits són molt rars, i gairebé tots es donen als EUA
Martínez-Urtaza afegeix que ni tan sols tots els bacteris "Vibrio vulnificus" són patògens; és a dir, que no tots els "Vibrio vulnificus" que hi ha a la natura tenen la capacitat de posar-nos malalts, sinó que només ho són alguns amb una estructura genètica concreta.
Segons l'investigador, les coincidències perquè una persona s'arribi a infectar són tantes que ho fan pràcticament impossible:
Hauria de ser una persona molt gran, amb altres malalties associades (sobretot del fetge), que tingui una ferida oberta, que es banyi en unes aigües pantanoses en les quals algun dels vibrió tingui la composició genètica que el fa patogen...
De fet, el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) ni tan sols localitza brots –perquè no n'hi ha– o presència d'aquest microbi, sinó que el que fa és llistar zones on hi ha unes condicions ambientals idònies perquè s'hi reprodueixi, que no vol dir que hi sigui.
En la darrera llista publicada, a Europa aquestes zones són estuaris i llacunes dels països bàltics, zones del nord d'Alemanya, Bulgària o Romania, o la zona d'aiguamolls i pantans de la costa atlàntica de l'oest de França.
Precisament aquesta costa francesa és un indret de producció d'ostres, que –com dèiem– seria una via per contraure aquesta infecció.
Als Estats Units, on les infeccions són més freqüents, se'n van detectar unes 220 el darrer any, especialment a la costa del golf de Mèxic, en zones on els pantans, manglars i aiguamolls són habituals. Martínez-Urtazar ho associa a hàbits de lleure com la pesca, més habitual en aquell país.
Detectat al País Valencià
Segons Martínez-Urtaza, el bacteri "Vibrio vulnificus" i els altres del gènere dels vibrions són a tot arreu.
A Catalunya, ara per ara no s'ha fet ni tan sols un mostreig per saber si aquest bacteri està molt o poc present perquè, segons Martínez-Urtaza, no té sentit fer-ho si no se n'ha detectat cap infecció ni tampoc cap problema de salut pública.
L'investigador afegeix que l'únic entorn a casa nostra digne d'estudiar, pel que fa al "Vibrio vulnificus", seria el Delta de l'Ebre.
Més enllà de la presència d'aquest bacteri al medi natural entre el 2022 i el 2024, l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha advertit del risc que el bacteri estigui present en aliments provinents d'altres països i ha detectat una seixantena d'infeccions per "Vibrio vulnificus", amagat sobretot en gambes i llagostins crus congelats provinents de diversos llocs del món.
On sí que s'ha trobat aquest bacteri a la natura –perquè s'ha buscat– és a l'Albufera i en zones costaneres del País Valencià.
Allà, segons explica Carmen Amaro –catedràtica de Microbiologia de la Universitat de València–, es va començar a buscar després de detectar-ne en una piscifactoria d'anguiles, però mai s'ha tingut constància d'infeccions en persones.
L'equip de la Universitat de València que l'ha detectat ha emès una nota tranquil·litzant la població:
El bany és segur per a la població sana i el risc és molt baix
Els responsables de la troballa recorden que "només aquells bacteris que reuneixen una combinació adequada de gens de virulència poden produir infeccions greus a l'ésser humà."
Amaro insisteix que el Mediterrani és massa salat perquè aquest bacteri prosperi a mar obert.
Un risc en augment pel canvi climàtic i la globalització
Un cop ha quedat clar que el "Vibrio vulnificus" no és un risc pel qual haguem de patir si anem a la platja aquest estiu, cal dir que la seva expansió i la dels seus parents sí que pot ser un fet, a mig termini, relacionat amb l'escalfament global i els actuals hàbits de consum i mobilitat.
Segons l'ECDC, l'augment de les temperatures en zones pantanoses, on fins ara no eren tan altes, genera hàbitats més propensos a l'expansió d'aquest microbis de la família dels vibrions.
Un exemple, com dèiem, són algunes zones dels països bàltics, on trobem zones d'aiguamolls poc salins –per la menor salinitat de l'Atlàntic– que s'estan escalfant més del que s'escalfaven fins ara.
L'ECDC monitoritza sistemàticament aquest bacteri i emet informes periòdicament amb les zones de risc.
Un altre factor que pot contribuir a fer més freqüent el vibrió, segons Martínez-Urtaza, són els actuals hàbits de consum. Ara els productes alimentaris viatgen per tot el món, i costums com el de menjar peix cru amb ceviche o sushi s'han expandit arreu fent créixer el risc d'ingerir "Vibrio vulnificus".
Efectes i població de risc
Encara que aquest bacteri no sigui un risc a les nostres platges, és cert que és un microbi potencialment perillós entre certa població de risc.
La població més vulnerable a aquestes infeccions és la gent gran amb les defenses baixes o alguna malaltia de base, sobretot sí són malalties hepàtiques –hepatitis crònica o cirrosi–, diabetis, hemocromatosi o altres alteracions del metabolisme del ferro.
De la vintena de bacteris de la família dels vibrions, tots poden provocar una malaltia que s'anomena vibriosi.
Els símptomes més habituals poden ser diarrea líquida, mal de panxa, nàusees, febre, calfreds...
Quan la infecció és a la sang, es pot manifestar amb febre, pressió sanguínia baixa o lesions a la pell.
Un altre bacteri de la familia dels vibrions és el "Vibrio cholerae". En aquest cas, la malaltia que provoca és el còlera.
En resum, si bé el mal anomenat bacteri "carnívor" és present en molts entorns aquàtics, no hi ha constància de cap infectat a Catalunya pel vibrió i, a més, la salinitat del Mediterrani fa molt difícil que hi prosperi.
Per tant, la seva presència no és un risc pel qual calgui patir aquest estiu quan ens banyem a les platges del país.