
El "big data" baixa a les clavegueres per estudiar els hàbits dels ciutadans
El projecte europeu SCOREwater ajudarà a dissenyar campanyes sobre gestió de residus i hàbits de salut
Xavier Duran
31/05/2019 - 14.37 Actualitzat 01/06/2019 - 20.53
La intel·ligència artificial i "el big data" han començat a vigilar les aigües residuals dels barcelonins. La raó és que a Barcelona s'implementa un dels 3 casos d'estudi del projecte europeu SCOREwater, que vol contribuir a la transformació digital del sector de l'aigua. Així es podran gestionar millor les aigües residuals i les inundacions, problemes que amb el canvi climàtic i l'augment de població urbana han agafat més envergadura.
En el cas de Barcelona, l'objectiu és recollir informació objectiva i immediata sobre els hàbits dels barris. Es tracten adequadament els olis de fregir o s'aboquen a la pica? Es fa servir el vàter per llençar-hi tovalloletes? Hi ha moltes restes d'antibiòtics en les aigües residuals?
Són algunes de les preguntes que es podran respondre a partir de l'anàlisi química, microbiològica i de cabals de les aigües residuals en el clavegueram i amb l'aplicació d'intel·ligència artificial i el "big data".
Es tracta d'un exemple del que s'anomena "sociologia de les aigües residuals" -en anglès, "sewage sociology". Les dades recollides han de permetre conèixer els hàbits de cada zona de la ciutat, dissenyar campanyes de conscienciació ciutadana en gestió de residus i hàbits de salut i fer un seguiment de la seva eficàcia.
Per la seva banda, els gestors del clavegueram tindran una eina per realitzar un manteniment preventiu.
Dintre del projecte, es desenvoluparà una plataforma que permetrà posar en contacte proveïdors amb consumidors de dades, per tal de crear nous productes i serveis. Els promotors del projecte europeu asseguren que la plataforma estarà dotada de mecanismes de seguretat i de privacitat.
El projecte tindrà una durada de 4 anys i un cost de 5,8 milions d'euros. A més de Barcelona, els altres dos casos d'estudi es portaran a terme a Göteborg (Suècia) i a Amersfoort (Holanda). El primer cas se centra en la integració del control de la qualitat de l'aigua amb informació sobre planificació urbana. L'objectiu és reduir l'impacte de les aigües contaminades durant la construcció d'infraestructures i edificacions. A Amersfoort es pretén potenciar la resiliència de la ciutat enfront d'inundacions.
En l'experiment de Barcelona hi participen l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), el centre tecnològic Eurecat, el Consorci Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), l'empresa fabricant de sensors online s::can Iberia i Barcelona Cicle de l'Aigua (BCASA).
Avui és notícia
Així va néixer (i morir) a Alzira el controvertit model sanitari publicoprivat de Madrid
Sindicats i ministeri acorden ampliar el permís per dol i crear-ne un per a cures pal·liatives
Treballar més d'un segle per igualar el sou anual d'un alt directiu: retrat de la bretxa salarial
Un Sánchez entestat a acabar la legislatura admet errors però diu que no accepta lliçons
On serà vàlid l'abonament de transport públic de 60 euros mensuals, 30 per als joves