El Bisbe de Girona crida a "no romandre cecs" davant les "injustícies i desequilibris" del món

ACN Girona - El Bisbe de Girona crida a les administracions i al conjunt de la societat a no romandre "indiferents" davant "les injustícies i els desequilibris" del món. "No podem romandre cecs", ha afirmat Octavi Vilà durant la seva primera homilia de Sant Narcís, sis mesos després de ser ordenat bisbe de la ciutat. "No ens podem sentir satisfets mentre restem immòbils davant del patiment de tants germans i germanes nostres. Cert que ja fem accions, i moltes, però no són suficients i, a més, aquestes no poden ser pretext per no redoblar esforços", ha remarcat. Només així, ha afegit, "l'Església, la nostra societat i les administracions podran recuperar la credibilitat si no perduda, sí almenys qüestionada".

El nou Bisbe de Girona ha oficiat avui l'homilia de Sant Narcís a la basílica de Sant Feliu de Girona vuit mesos després de ser nomenat i a mig any de ser ordenat a la Catedral. Durant el seu discurs, el bisbe ha lloat la figura de Sant Narcís i ha animat a "imitar allò que d'obra ens va ensenyar". En aquest sentit, ha dit que l'exemple i els mestratge dels "màrtirs" no només es pot limitar "a unes paraules amables i poètiques que li puguem dedicar nosaltres passats els segles": "El que ens cal recordar d'ells és com visqueren la seva fe i aquest record ens ha de ser model i exemple, encoratjant-nos a viure avui la nostra fe en plenitud".

"Cada nit, a la nostra ciutat, més d'un centenar de persones dormen al carrer perquè no tenen on aixoplugar-se; cada dia hi ha, a la nostra ciutat, gent que no té un treball digne que li proporcioni els recursos suficients per alimentar als seus; cada dia hi ha, a la nostra ciutat, gent que malviu en un espai reduït, en males condicions i que, a més, corre el risc de perdre aquest mínim habitatge i quedar-se al carrer", ha afirmat. A tots aquests, ha afegit, s'hi sumen els qui "viuen una solitud no desitjada sense una mà amiga al costat" o els qui cada dia moren o queden ferits o sense llar "milers de persones víctimes de les guerres, d'aquelles que ocupen les portades dels diaris i d'aquelles que de tant anys com porten destruint persones i regions, ja ningú en parla".

També s'ha referit als homes dones i infants perden la vida creuant el mar per "trobar una vida més digna" mentre demanen "sols un sostre, un treball i uns aliments mínims" o a les dones i infants que pateixen violència i abusos a casa seva.

"Ells són els màrtirs del nostre dia a dia, els màrtirs de la porta del costat, aquells qui com sant Narcís sostenen amb heroisme una lluita desigual, en el seu cas contra la pobresa, la violència i la marginació", ha afirmat.

Davant d'això, ha dit, "sovint fem ulls closos, girem la mirada cap a una altra banda, mirant d'evitar que aquest coneixement ens fereixi i oblidem així que ja ha ferit greument al nostre proïsme i al cor de la nostra mateixa societat". Però, continua el bisbe, davant d'aquesta "realitat" com a Església "hi tenim una responsabilitat i no pas menor". També "tots plegats com a societat": "Estem obligats a acceptar l'envit de cercar el restabliment de la justícia".

Els abusos, al discurs

Amb tot, el bisbe ha dit que no poden quedar-se "asseguts" perquè "una Església asseguda que, gairebé sense adonar-se, es retira de la vida i es posa a si mateixa als marges de la realitat, és una Església que corre el risc de romandre en la ceguesa i acomodar-se en el propi malestar". En aquest sentit, ha dit que no poden romandre "cecs" a les injustícies i als desequilibris del nostre món". I que com a Església tampoc es poden mantenir "satisfets" mentre "a vegades nosaltres mateixos som causa de sofriment o d'escàndol". "Per exemple, quan cometem abusos de tot tipus i no actuem amb promptitud i amb esperit de reparació davant del sofriment que hem infligit o poden infligir", ha remarcat.

Sobre això, ha afirmat que encara que es facin accions "i moltes", no són "suficients" i que, a més, "aquestes no poden ser pretext per no redoblar esforços". "Per això, com a Església de Girona, com a poble de Déu que camina en aquestes terres, ens hem de comprometre i encoratgem a comprometre's a totes les administracions, i al conjunt de la societat, a no romandre indiferents, a no acontentar-nos amb el que ja fem, a comprometre'ns tots plegats, cadascú en l'àmbit de la seva competència, però ben units en un sol i preferent objectiu: ser lleials al nostre proïsme, i donar-li l'ajuda que necessita", ha conclòs.

Sols així, ha remarcat, "l'Església, la nostra societat i les administracions podran recuperar la credibilitat si no perduda, sí almenys qüestionada".

El bisbe ha pronunciat l'homilia en una basílica plena a vessar. A l'acte, però s'ha notat l'absència de l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, tot i que sí que hi ha assistit la vicealcaldessa i primera tinenta d'alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, Gemma Geis (Junts), i el cinquè tinent d'alcaldia i regidor de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania, Sergi Font (Guanyem).

Ordenat en el càrrec en un acte multitudinari a l'abril

El bisbe de Girona va ser ordenat en un acte multitudinari amb més de 1.500 assistents a la Catedral de Girona el 21 d'abril passat. El fra Octavi Vilà va passar a ocupar el càrrec després de dos anys vacant per la mort del seu predecessor, Francesc Pardo.

Nascut a Tarragona el desembre de l'any 1961, Vila va ser monjo del monestir de Poblet des del 2005 i elegit abat el 2015. Com a abat de Poblet era president de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó i membre del Capítol General i del Sínode de l'Orde Cistercenc, president del patronat de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i membre del patronat de Poblet. Des de 2022, és president de la Reunió d'Abats i Provincials (RAP) de Catalunya.

Vilà és llicenciat en Geografia i Història (1984) i diplomat en Biblioteconomia i Documentació (1987) per la Universitat de Barcelona. També ha cursat un postgrau en Noves Tecnologies de la Informació per la Universitat Politècnica de Catalunya (1996) i un en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra (2000). A més, entre el 2007 i el 2015, va fer Filosofia i Teologia i la llicència en Teologia sistemàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya.