El braç de gitano, les postres més emblemàtiques de Catalunya segons els pastissers

Ni els panellets, ni els xuixos, ni la crema catalana ni els carquinyolis... Les postres catalanes més icòniques són el braç de gitano, en totes les seves variants.

Així ho han escollit aquest dijous els pastissers catalans per commemorar que Catalunya és la Regió Mundial de la Gastronomia durant aquest 2025.

Els quatre gremis de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona han seleccionat el pastís per ser "un producte representatiu de la pastisseria d'obrador, fruit d'un ofici artesà, elaborat amb ingredients naturals i de proximitat i amb una tècnica originalment catalana". 

A més, destaquen que hi ha una tradició molt arrelada al país de comprar aquestes postres els diumenges o amb motiu de qualsevol celebració.

Miquel A. Zaguirre, president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, ha reivindicat el lligam entre la identitat catalana i la cultura pastissera. 

"El braç de gitano artesà és un clàssic en les llars catalanes des de fa diverses generacions i simbolitza a la perfecció el nostre gran patrimoni pastisser."

Al llarg d'aquest any, les pastisseries catalanes que ho desitgin donaran un protagonisme destacat a les diferents versions de la recepta --amb crema, nata o trufa-- en els establiments.

A banda, la decisió dels gremis té el suport de l'associació Veus Gitanes, que considera positiu reivindicar el vincle de la nomenclatura i l'origen de les postres amb el poble gitano.

Entrevistada al programa "Tot es mou", de TV3, Paqui Perona, la portaveu de l'entitat, ha celebrat que s'associï la comunitat gitana --molt sovint estigmatitzada-- a una qüestió positiva com aquest dolç:

"És reconèixer tot el que els gitanos hem aportat a la cultura catalana, que també es nostra."

Per què "braç de gitano"?

Les primeres referències al braç de gitano es troben en receptaris i articles de premsa de la dècada del 1920, però és possible que l'origen d'aquest pastís i la seva nomenclatura sigui anterior.

Segons una de les teories més populars, al segle XIX els calderers gitanos que reparaven o venien utensilis a les pastisseries rebien com obsequi trossos sobrants de massa de pastís que s'enrotllaven amb crema o nata, i que s'enduien sota el braç.

La historiadora Marta Manzanares, investigadora de la Universitat Autònoma de Madrid, ha assegurat a l'agència EFE que aquesta explicació no té prou rigor històric.

De tota manera, sí que apunta que fa dos segles era "essencial" treballar amb peroles i cassoles de coure, i que això explicaria el vincle entre pastissers i calderers per reparar els utensilis.

Manzanares, especialista en història cultural de l'alimentació i els gremis, també ha explicat que era una pràctica habitual recompensar els serveis de treballadors externs amb dolços, especialment en dates festives.