El cacau ja no cotitza a preu d'or, però la mona encara es fa pagar: quan caurà el preu de la xocolata
Entre el camp de cacau i la vitrina del pastisser hi ha molts quilòmetres, molts intermediaris i, de moment, no hi ha cap pressa per abaixar el preu de la xocolata. El sector avisa que el consumidor podria notar un abaratiment de la xocolata a partir de l'estiu.
El preu del cacau ha viscut en poc més d'un any un dels cicles més convulsos de la seva història. De fregar la cotització dels 13.000 dòlars la tona –a finals del 2024–, la matèria primera fonamental per elaborar la xocolata ha caigut fins al voltant dels 3.000 dòlars actuals; pràcticament una quarta part.
En alguns mercats específics, com el de Camerun, fins i tot el cacau ha caigut per sota els 2.000 dòlars la tona. Una davallada que, tot i semblar una bona notícia per als consumidors, trigarà mesos a notar-se a les pastisseries i als lineals dels supermercats.
Per què va pujar tant el preu del cacau?
El principal motiu que el preu del cacau toqués màxims històrics va ser un desajust entre l'oferta i la demanda.
Olivier Fernández, gerent del Gremi de Pastisseria de Barcelona, explica que quan el preu del cacau va caure per sota dels costos de producció, els agricultors de la Costa d'Ivori i Ghana –grans productors mundials– van optar per abandonar els camps de cacau per dedicar-se a cultius més rendibles, com el cautxú, les palmeres i altres plantes amb més demanda i millor retribució.
El resultat va ser una caiguda brusca de l'oferta en el moment en què la demanda global repuntava. En conseqüència, els preus es van disparar
El canvi climàtic va fer la resta. Les condicions meteorològiques adverses van malmetre collites durant diversos anys consecutius i en van agreujar l'escassetat. I quan el mercat va respondre amb preus rècord, els cultius africans de cacau es van tornar a activar. Això, combinat amb una meteorologia favorable, ha provocat ara l'efecte contrari: una sobreproducció que ha fet enfonsar-ne els preus, afegeix Fernández.
Fernández assenyala que aquest comportament no és nou: "El cacau funciona per cicles de cinc a set anys, amb oscil·lacions de preu".
"Cal afegir-hi, però, un element: l'especulació financera", diu Fernández. "Inversors que compren i venen cacau als mercats de matèries primeres generen oscil·lacions artificials que no tenen res a veure amb la realitat del camp africà ni de la pastisseria".
La mona de Pasqua, sense rebaixa de preu
Tot i la caiguda de preu del cacau, el Gremi de Pastisseria de Barcelona explica que encara no han notat una rebaixa del preu de les saques de cobertura de xocolata que compren per elaborar els seus productes.
Esperen notar-ho en les properes compres als proveïdors, durant els pròxims mesos.
Àngels Pujol, cogerent de la Pastisseria Núria de Terrassa, assegura que "la mona d'aquesta Setmana Santa no serà més barata".
"El cacau que hem comprat per elaborar la mona l'hem pagat a un preu encara elevat. La baixada dels mercats financers no l'hem percebut encara com a compradors", diu Pujol.
Baixarà, però poc
La indústria i les pastisseries adverteixen que la caiguda de cotització del cacau als mercats mundials arribarà a les pastisseries catalanes, com a molt aviat, entre setembre i octubre. "Possiblement els torrons de Nadal sí que podran reflectir una baixada del preu", apunta Pujol.
Amb tot, insisteixen que la baixada arribarà, però que no serà proporcional a la caiguda del mercat. La pujada del 2023 i 2024 tampoc no es va traslladar del tot al consumidor final. "Les pastisseries van absorbir bona part de l'impacte per no perdre clients, i ara, a la inversa, el marge de maniobra és molt limitat", afegeix Pujol.
Àngels Pujol apunta que "l'energia segueix cara, el packaging s'ha encarit i alguns ingredients encara estan caríssims".
El cacau és només una peça d'un engranatge de costos que no s'ha aturat
"Que el cacau hagi baixat ens ajudarà a mantenir preus, però no necessàriament a abaixar el preu dels nostres productes", asseguren des de la Pastisseria Núria de Terrassa.
El sector també assenyala que la gran indústria, en canvi, té més marge per moure preus, ja que treballa amb volums enormes de cacau de gamma estàndard, molt sensible als preus de mercat. Les xocolates artesanes aposten per cacaus d'alta qualitat, amb preus més estables i menys exposats a l'especulació.
El sector apunta que s'obre un nou cicle de demanda i oferta. Si el preu del cacau es manté baix, serà més accessible, el consum de xocolata tornarà a augmentar i, inevitablement, la demanda tornarà a pressionar a l'alça els preus.
Una tendència que tornarà a endolcir o amargar inversors, indústria i consumidors.