El "Cant de la Sibil·la" més antic en català torna a Sant Andreu del Torn 600 anys després

Han hagut de passar 600 anys perquè el "Cant de la Sibil·la" més antic en català s'hagi tornat a representar al seu lloc originari: a la parròquia de Sant Andreu del Torn, a la Garrotxa. 

S'havia escenificat durant molts anys fins que el Concili de Trento (1545-1563) el va prohibir perquè considerava profana la figura de la Sibil·la. De fet, així era: Sibil·la era una profeta grega que anunciava la fi del món, el retorn de Crist i el judici final. 

Amb aquest "Cant de la Sibil·la" silenciat, els textos van restar en l'oblit fins que el 1946 un mossèn banyolí, mossèn Lluís Constants, els va recuperar. En una visita a la rectoria de Sant Andreu del Torn va descobrir que el paper que feia de coberta d'un manuscrit era el pergamí amb els versos del "Cant de la Sibil·la". 

El mossèn, en reconèixer el valor del text, el va estudiar, fotografiar i el 1948 el va publicar a l'Institut d'Estudis Banyolins. 

Aquí va acabar el recorregut dels versos fins que fa tres anys l'historiador Pep Vila va reivindicar en un article de la revista olotina "El cartipàs" com podia ser que un cant que és Patrimoni de la Unesco i, concretament el de Sant Andreu del Torn, que és el més antic escrit en llengua catalana, no es representés a la seva terra. 

El cant torna a casa 600 anys després

Els primers a agafar el guant van ser les Joventuts Musicals de Banyoles i el Cor de Teatre, que ja fa tres anys que el representen a Banyoles. La música, que no es va trobar amb els versos, l'han pres del "Cant de la Sibil·la" de Barcelona. 

Però aquest 2025 és rellevant perquè el "Cant de la Sibil·la" ha tornat a casa, al seu lloc d'origen: l'església de Sant Andreu del Torn, al terme municipal de Sant Ferriol. Això ha estat possible gràcies a la iniciativa de Mariona Aragay, Núria Martínez i Marta Sasaneda, intèrprets del Cor Sisisi de Mieres. 

Ho han fet sense complexos. Trencant amb la representació clàssica de la figura d'una sola Sibil·la cantant. En aquesta ocasió es reparteixen el paper entre dues intèrprets. La tercera integrant acompanya els cors i instrument...  La capa, la corona i l'espasa que porta Sibil·la, es treu i s'interpreta el cant sense aquests ornaments.

Un misteri envolta encara la història d'aquests versos del "Cant de la Sibil·la". El pergamí medieval que va trobar mossèn Constants no se sap on ha anat a parar.

Són diverses les possibilitats: que s'hagi fet malbé, que l'hagin robat o que estigui per algun racó esperant ser descobert.