El capellà més jove de Catalunya acceptaria que les dones poguessin fer de mossens

Santi Martínez, que aquest desembre farà 27 anys, és el capellà més jove de Catalunya. És mossèn des de fa dos anys i mig i, ara, és el rector de Masdenverge, al Montsià.

Martínez, que va entrar a un seminari amb 18 anys, aporta nous aires en una Església tocada per casos de pederàstia.

"Causa molta tristesa i preocupació, però en el meu cas sempre he tingut referents molt bons i això sempre m'ha ajudat molt a mi. És també una lacra de tota la societat."

I és plenament conscient de la responsabilitat que té.

"Pel fet de ser mossèn ets una màquina de fer el bé, però també té el risc que pots ferir molt a la gent, ja que la gent espera molt de tu i, si no els hi dones, també pots fer mal."

Viu el celibat

El capellà més jove de Catalunya també viu el celibat amb molta tranquil·litat. Assegura que optar per aquesta via, en què no es pot casar ni tenir relacions sexuals, no ho viu "com una prohibició, sinó com una opció".

"La gent sempre em pregunta per aquesta renúncia, però no veu tot allò que m'aporta aquesta vocació que és moltíssim. Si et fixes en la vida d'un casat, també veus que té moltes dificultats. D'alguna manera, aquí no hi ha res regalat."

Les dones a l'Església

Pel que fa al paper de les dones en l'Església, Santi Martínez no creu que hi hagi canvis a curt termini, sinó que els homes seguiran fent missa. Tot i això, diu que és un tema que li és igual, però que si el Papa digués que ara les dones poden ser mossens ho acceptaria.

El rector de Masdenverge és conscient que forma part d'una minoria. Aquest any, només quatre joves han començat la formació per ser capellans a Catalunya. Ell ho va decidir poc abans de fer els 18 anys quan va viure una experiència, que no concreta, que el va ajudar a decidir-se.

"No sóc mossèn per afició, ho sóc per vocació. Van ser dos moments, un estiu molt intens, amb una experiència que et fa veure que això de Déu no és broma."

Malgrat haver optat per la vida eclesiàstica, el mossèn manté l'afició pels esports. Això sí, ha substituït l'hoquei que jugava a Terrassa, on va créixer, pel pàdel, el tennis i el futbol que practica a les Terres de l'Ebre.