El català perd un llençol a cada bugada

Les entitats que es dediquen des de fa anys a tenir cura del català, a cartografiar-lo, recomptant parlants, usos i estat de forma, fa temps que parlen de situació d'emergència lingüística a Catalunya. Un crit d'alerta que no s'ha començat a escoltar de veritat fins que ha esclatat la polèmica del 25% del castellà a les escoles.

La sentència que tradueix una qüestió pedagògica i cultural en un percentatge ha punxat el globus del català i ha fet evident l'estat de salut, gairebé raquític, en què es troba la llengua. Dir-ne "emergència lingüística" és una manera contundent de resumir-ho i és impactant.

Aquest dijous, el president Aragonès va portar aquesta alerta lingüística a l'ONU, al Fòrum de les Minories. Va posar l'accent en l'actitud del govern espanyol, que, segons va dir, ni reconeix ni protegeix prou la llengua catalana.

Les llengües es moren quan es deixen de parlar. El català se'ns escapa de les mans cada dia, des de fa anys, a l'escola, a la universitat i al carrer. Una llengua rica, històrica i ara --també-- afeblida. Minoritzada. En retrocés en molts àmbits. També en el polític.

Aquest divendres explicarem com el català perd un llençol a cada bugada en la política. Al Parlament perd terreny en favor del castellà, que ja suposa un 30% de les intervencions que es fan a la cambra. Una evolució que té com a punt d'inflexió la irrupció, l'any 2006, de Ciutadans a la cambra.

Aleshores, amb Albert Rivera al capdavant, els taronges van trencar el precinte del català, que durant vint-i-cinc anys havia estat la llengua hegemònica al Parlament, però no exclusiva. A la sessió constitutiva de l'abril del 80 s'hi va parlar castellà. Però és a partir del 2006 que les intervencions en castellà es comencen a fer habituals. Cada cop més freqüents.

Els polítics, com qualsevol altre actor de la vida pública, són referents per a moltes persones. Que triïn una llengua o una altra per expressar-se no és innocu: té incidència en la gent. Demanar més consciència pel català, demanar que se'l protegeixi, mentre des de la política, precisament, també es descuida la llengua desarma els arguments de l'emergència lingüística. I tornem a ser al cap del carrer.