El comentari de Ricard Torquemada: "L'hora de l'orgull"
El Barça està tan aprop com lluny de la final del Bernabéu. En el pitjor escenari possible; contra un equip que se sent davant d'una oportunitat de fer història, amb l'efecte paralitzant del llarg viatge en autocar que va rovellar les cames en un moment de temporada clau i contra l'accident d'un àrbitre que es va equivocar reiteradament a favor de l'Inter, el Barça va marxar del Giuseppe Meazza viu.
L'Inter va imposar el seu pla perquè va tenir més energia, cosa que va marcar diferències des de l'agressivitat i la velocitat, però va demostrar un respecte excessiu pel campió del món. Va començar i acabar el partit espantat, preocupat per mantenir l'avantatge, incapaç de decodificar l'oportunitat irrepetible d'agenollar definitivament el campió.
Irreconeixible, el Barça va estar bloquejat físicament, tàcticament i mentalment, però si reconeix les condicions puntuals i no estructurals que l'han dirigit a la derrota amb naturalitat i no traumàticament, recuperarà l'esperança de la classificació per la final. Evidentment, no serà fàcil, però no cal pensar en la remuntada, sinó en retrobar la seva personalitat. Guardiola i els jugadors només han d'esforçar-se per tornar a ser ells i defensar la seva obra amb orgull, la via més directa per connectar amb el Camp Nou per viure una nit especial independentment del resultat final.
El futbol t'ensenya que el resultat no el pots controlar perquè hi ha molts elements que hi influeixen, però, en canvi, la identitat sí. I això és impagable. Hi ha equips que han nascut per ser exemple en la victòria i en la derrota. I això és un tresor. Tot i que aquest equip ha fet oposicions per enganyar-nos, no hem d'oblidar que és impossible guanyar sempre, que la derrota s'ha de contemplar com una possibilitat. Ara bé, mai no ens ha enganyat quan ens ha transmès allò que creu, respira i exhibeix. Dimecres tampoc no ho farà. Ja ho va dir un dia Guardiola: "cordin-se els cinturons". Doncs això és el que hem de fer d'aquí a una setmana. L'ocasió s'ho val. L'equip s'ho mereix.
Irreconeixible, el Barça va estar bloquejat físicament, tàcticament i mentalment, però si reconeix les condicions puntuals i no estructurals que l'han dirigit a la derrota amb naturalitat i no traumàticament, recuperarà l'esperança de la classificació per la final. Evidentment, no serà fàcil, però no cal pensar en la remuntada, sinó en retrobar la seva personalitat. Guardiola i els jugadors només han d'esforçar-se per tornar a ser ells i defensar la seva obra amb orgull, la via més directa per connectar amb el Camp Nou per viure una nit especial independentment del resultat final.
El futbol t'ensenya que el resultat no el pots controlar perquè hi ha molts elements que hi influeixen, però, en canvi, la identitat sí. I això és impagable. Hi ha equips que han nascut per ser exemple en la victòria i en la derrota. I això és un tresor. Tot i que aquest equip ha fet oposicions per enganyar-nos, no hem d'oblidar que és impossible guanyar sempre, que la derrota s'ha de contemplar com una possibilitat. Ara bé, mai no ens ha enganyat quan ens ha transmès allò que creu, respira i exhibeix. Dimecres tampoc no ho farà. Ja ho va dir un dia Guardiola: "cordin-se els cinturons". Doncs això és el que hem de fer d'aquí a una setmana. L'ocasió s'ho val. L'equip s'ho mereix.
