El comerç local, una garantia per a la seguretat: "Un carrer amb vida es degrada menys"

El comerç local i de proximitat reivindica el paper en la millora de la seguretat al carrer. La Pimec assegura que la presència de botigues i d'activitat quotidiana genera una vigilància informal i invisible que contribueix a prevenir conductes incíviques i redueix la delinqüència. 

Catalunya ha perdut prop d'onze mil petits comerços en deu anys. Davant d'aquesta davallada, la petita i mitjana empresa reclama a les administracions que considerin el comerç local i els serveis de proximitat com una infraestructura essencial de país. 

El vicepresident de la patronal de la petita i mitjana empresa, Antoni Torres, apunta, en una entrevista a 3CatInfo, que l'aportació d'aquests comerços a les ciutats i als pobles supera de molt el simple intercanvi comercial: "Volem que tot aquest àmbit de proximitat es consideri com una infraestructura essencial. Igual que hi ha una política industrial, de defensa, de carreteres o trens, hi ha d'haver una política de comerç."

Torres es lamenta que el que es percep com a essencial en uns àmbits no es veu igual en uns altres: "Això ho tenim molt clar, oi? Doncs el comerç també és una infraestructura bàsica essencial per donar suport al nostre model de societat. Necessitem que sigui considerada com a tal." 

La teoria dels vidres trencats

L'any 1982, el politòleg nord-americà James Wilson i el criminòleg George Kelling van introduir la teoria dels vidres trencats. Defensa que el deteriorament visible de l'espai pot afavorir més incivisme i delinqüència. 

Aquesta teoria se la fa seva el vicepresident de la Pimec, que explica com la desaparició dels establiments de barri no només suposa una pèrdua de l'activitat econòmica, sinó que va molt més enllà: "tots aquests carrers que tenen més vida es degraden molt menys ràpid que els carrers on no hi ha vida."

I un entorn degradat fa un efecte crida: "afavoreix la delinqüència perquè afavoreix que no passi gent, perquè no ens agrada anar per entorns degradats." 

Quan abandonem un carrer, puja l'ocupació d'aquest carrer per part de determinats grups de delinqüents.

L'urbanisme dels sòcols d'or 

Els arguments de Torres connecten amb una teoria clàssica de l'urbanisme formulada el 1961 per Jane Jacobs a la seva obra "The Death and Life of Great American Cities". Jacobs va encunyar el concepte dels "ulls al carrer", que explica que els espais urbans són més segurs quan hi ha vida quotidiana, comerç i activitat constant, ja que generen una vigilància natural, més enllà de la presència policial.

Les seves idees han influït generacions d'urbanistes i arquitectes, com l'arquitecta i urbanista Itziar González. L'exregidora de Ciutat Vella explica a 3CatInfo que des de l'urbanisme comercial es defineixen les plantes baixes dels edificis, allà on sol haver-hi els comerços, com a "sòcols d'or". I n'explica els motius. "Per què diem que és un sòcol d'or? Perquè ens garanteix que, si hi ha una activitat econòmica i comercial bona, agradable i de proximitat, es millora molt l'espai públic."

 Hi ha una influència de la qualitat del comerç en la qualitat del carrer, i al revés.

Però no tots els comerços tenen el mateix efecte sobre la ciutat. D'aquí la importància d'aplicar els diferents plans d'usos comercials, que regulen quina mena de negocis es poden obrir en cada zona i busquen equilibrar activitat econòmica, convivència i espai públic.

Segons el vicepresident de Pimec, el comerç monotemàtic "acaba produint una cosa que se'n diu desertització comercial. Quan tu tens un carrer ple de botigues d'un sector concret, no hi ha espai perquè n'hi hagi d'una altra mena." Llavors es produeix la paradoxa que el carrer està ple de locals comercials, però no hi ha activitat. "És el que ha passat amb els súpers de 24 hores a Barcelona."

Evitar futurs punts negres

O en alguns casos, fins i tot hi pot haver activitats irregulars, afegeix Itziar González: "Sota l'aparença d'activitat comercial, resulta que no ho és. Hem de poder demostrar que, si una activitat és il·legal o irregular, genera al voltant una degradació de les activitats veïnals i segurament un futur punt de conflicte urbà." Davant d'aquestes situacions, la implantació de comerç local té una funció preventiva: "el comerç de qualitat expulsa les situacions de conflicte urbà", conclou González. 

I el fet de tenir comerç local al carrer també influeix en la sensació de seguretat del veïnat: "Una ciutat amb més comerç de qualitat vol dir que hi ha més interacció dels veïns i veïnes entre ells en espais quotidians i, per tant, això genera vincle social, control social i més sensació de seguretat i comunitat", apunta l'arquitecta.

Aquest debat arriba en un context marcat per la preocupació ciutadana per la seguretat. 

Les darreres setmanes hi ha hagut dos homicidis, a Esplugues de Llobregat i al Raval de Barcelona, que han generat alarma. Malgrat tot, les dades oficials no indiquen un augment dels crims a Catalunya. 

L'any passat es van registrar 54 homicidis, la mateixa xifra que fa 10 anys. Aquest 2026 n'hi ha hagut 19. 

Sí que han augmentat els tirotejos: l'any 2025 n'hi va haver gairebé dos per setmana i un 30% més que l'any anterior.