El Congrés autoritza prorrogar dos mesos la presència militar espanyola a Líbia

La titular de Defensa, Carme Chacón, també ha reclamat l'ampliació de les tasques del contingent davant la possibilitat que, a curt termini, calgui fer accions d'ajuda humanitària, que ja estarien preparant la UE i l'OTAN. La cambra ho ha autoritzat però només si ho demana l'ONU. Aquestes tasques inclourien també acompanyar en l'evacuació de ciutadans i en el lliurament d'aliments, medicines i materials de primera necessitat. De fet, segons els càlculs de Defensa, caldria atendre uns tres milions i mig de libis.

Només el diputat de Esquerra Unida, Gaspar Llamazares, ha votat en contra de l'autorització de la pròrroga, que ha tingut el suport de la resta dels grups, encara que tots han mostrat els seus dubtes sobre el futur d'aquesta intervenció militar i han advertit del perill que s'enquisti. Chacón ha assegurat que el govern espanyol "desitja com més aviat millor la sortida de Gaddafi" i el final de l'operació. Ha afegit que es requereixen altres vies polítiques i diplomàtiques per aconseguir una pau duradora, i és en aquesta línia en què Espanya reconeix el Consell Nacional de Transició Libi i la necessitat de dotar-lo de recursos "suficients".

L'aprovació de la Comissió de Defensa no ha suposat cap sorpresa. I és que el govern espanyol ja va aconseguir l'aval de la cambra baixa el 22 de març passat, quan va demanar-ne el permís per participar en l'operació.

La UE vol una missió d'ajuda humanitària

La Unió Europea ja ha manifestat la seva disposició a portar a terme una missió militar d'ajuda humanitària al país nord-africà, però ha deixat clar que perquè això passi ha d'haver-hi una petició expressa per part de l'ONU. A Brussel·les ja s'està treballant per a aquesta eventualitat, sense que de moment s'hagi concretat en quina forma s'executaria.

Fa un mes del primer atac de l'OTAN a Líbia

Un mes després del primer atac dirigit per l'OTAN contra l'exèrcit de Gaddafi, els raids aeris dels avions de la coalició internacional no han rebaixat gens ni mica la voluntat del dictador libi d'acabar amb l'oposició.

Les forces de Gaddafi, molt més ben preparades i armades, mantenen el setge sobre la castigada ciutat de Misrata, amb bombardejos continuats, que haurien provocat un miler de morts des del començament dels combats, a finals de febrer.

El que és evident és que el mapa dels combats a Líbia està estancat des de fa temps, després que els primers dies de la intervenció internacional els atacs i els contraatacs entre les forces de Gaddafi i els rebels semblaven un acordió.