Alerta vent Catalunya
Ventades Catalunya
Vaga 11 febrer educació
Llei multireincidència
Teletreball alerta meteorològica
Rodalies servei
Sánchez accidents trens
Judici dels Pujol
Grip aviària
Preinscripció escolar 2026-2027
Cas Epstein
Julia Simon
Queralt Castellet
Athletic Reial Societat
Superlliga

El Congrés debat i vota la llei contra la multireincidència: què es reforma

La proposta, impulsada per Junts per Catalunya, té més que garantida l'aprovació després que PP i PSOE hi presentessin esmenes i hi votessin a favor

Redacció

El Congrés dels Diputats ha aprovat la llei contra la multireincidència amb 302 vots a favor, 8 abstencions i 36 en contra. Hi han donat suport PSOE, PP, Vox, PNB i Junts.

Es tracta d'una reforma penal que va proposar Junts per Catalunya i que pretén augmentar el càstig contra els lladres multireincidents.

La proposta ha estat encallada durant més d'un any i es va reactivar aquest novembre després que la formació de Carles Puigdemont anunciés la ruptura amb l'executiu de Pedro Sánchez i donés per "bloquejada" la legislatura.

La qüestió s'ha debatut aquest matí i s'ha de votar al final de la sessió d'avui. Està previst que la reforma penal avanci amb el suport de bona part de la cambra, incloent-hi el PP i el PSOE.

Junts celebra l'aprovació i PSOE i PP intercanvien retrets

Al debat al Congrés dels Diputats, la parlamentària de Junts Marta Madrenas ha dit que amb l'aprovació d'aquesta llei "la convivència hi guanya i la impunitat retrocedeix" i ha remarcat que un dels punts de la reforma permeti als ajuntaments presentar-se com a acusació particular: "Si són en primera línia davant del problema han de ser també en primera línia de la solució".

El PP, en canvi, ha carregat contra el PSOE per "segrestar" l'avenç d'aquesta llei. "Durant massa temps s'ha reaccionat com si cada furt lleu fos un fet aïllat", ha dit la diputada popular Cuca Gamarra, que a la vegada veu de bon ull que la reforma penal tiri endavant: "Els espanyols han de saber que a partir d'ara reincidir a Espanya ja no surt gratis".

Des de les files socialistes, el diputat Francisco Aranda ha defensat que el govern actuï contra la reincidència "des d'una òptica d'esquerres" i sense caure en "discursos racistes" i ha celebrat que el PP s'hi sumi: "Si el seu cap els deixa, tots hi sortim guanyant".

Esquerra s'abstindrà

El principal dubte pendents de resoldre a la sessió d'aquest dijous era el posicionament d'Esquerra, que ja ha confirmat que s'abstindrà. La diputada republicana Pilar Vallugera ha dit durant el ple que "la realitat no es canvia a cop de Codi Penal" i ha defensat que cal dotar la justícia de més recursos.

En aquesta línia, Esquerra ha pactat amb el govern espanyol ampliar amb 90 nous jutges el cos judicial a Catalunya, que se sumen al reforç dels jutges que va anunciar fa poc més de dues setmanes pel Ministeri de Justícia.

No obstant, els republicans no voten en contra de la llei perquè reconeixen que la multireincidència "és un problema que existeix" i una qüestió que preocupa a molts dels seus alcaldes.

Abans de començar el debat parlamentari, el portaveu del partit al Congrés, Gabriel Rufián, ha dit a "Matins" de TV3 que la reforma penal "no servirà absolutament per a res" si no s'acompanya d'una ampliació de la plantilla de jutges i ha afegit que el seu partit "no comparteix el 'tufillo' racista de la iniciativa del PP i Junts".

En la mateixa línia, el diputat de Bildu Jon Iñarritu ha assegurat que aquesta llei no serà efectiva i ha apuntat al partit de Carles Puigdemont: "Senyors de Junts, aquesta llei no funcionarà ni per aturar els furts ni per aturar Aliança Catalana, i ho sabeu".

El diputat de Sumar, Enrique Santiago, ha començat la intervenció acusant els grups que donen suport a la mesura d'incrementar les penes "als delinqüents de baixa estofa" i tenir "mà dura amb els dèbils i impunitat amb els forts". "Els demòcrates no s'haurien de deixar arrossegar per l'onada reaccionària i populista que exagera problemes que no són els grans problemes del país", ha reblat.

Radicalment oposat ha estat el discurs del parlamentari de Vox Juanjo Aizcorbé, que ha vinculat immigració i delinqüència i s'ha congratulat que la major part de l'arc parlamentari hagi acabat acceptant els postulats del seu partit: "La realitat acaba imposant-se."

Un gest de Sánchez amb Junts

El PP i el PSOE van presentar esmenes a la proposta de llei i finalment la Comissió de Justícia hi va donar el vistiplau a finals d'aquest any amb el suport de Junts, populars i socialistes. Sumar, EH Bildu i Podem hi van votar en contra i Esquerra es va abstenir.

El desbloqueig s'interpreta com un gest de Sánchez per recuperar la relació amb els de Puigdemont. Pel que fa als populars, sostenen que hi donen suport perquè la iniciativa és molt semblant a una que ells van presentar.

Després de l'aprovació al Congrés, la proposició de llei anirà al Senat i la previsió és que entri en vigor abans de l'estiu.

Quins canvis s'introdueixen?

La proposta de llei modifica el Codi Penal i la Llei d'Enjudiciament Criminal i pretén augmentar les penes als delinqüents que acumulen molts delictes contra el patrimoni i, per tant, són reincidents. La norma inclou diverses modificacions com:

  • Presó per robar telèfons mòbils. Són els objectes més sostrets a Catalunya i normalment es castiguen amb pena de multa. La reforma preveu que robar un mòbil tingui entitat pròpia en el Codi Penal i es castigui amb pena de presó d'entre un i tres anys.
  • Presó amb tres condemnes fermes. Quan un lladre multireincident tingui tres condemnes anteriors fermes per robatoris, haurà d'ingressar a la presó, independentment de si el valor robat supera els 400 euros.
  • Ajuntaments com a acusació particular. Una altra novetat de la proposta és que els consistoris es puguin presentar com a acusació en un judici contra un lladre multireincident.

Presència d'alcaldes a Madrid

Diversos alcaldes del conegut com a arc metropolità han viatjat aquest dijous a Madrid per la votació al Congrés. Hi han assistit una delegació de batlles del PSC, entre els quals Alba Barnusell, de Granollers; David Bote, de Mataró; Marta Farrés, de Sabadell, o David Quirós, de l'Hospitalet de Llobregat. 

També hi ha hagut una delegació municipal de Junts per Catalunya, entre els quals Marc Buch, de Calella; Arnau Rovira, de Manlleu; Xavier Fonollosa, de Martorell o Marc Castells, d'Igualada.

Els últims mesos alguns alcaldes juntaires havien demanat a la direcció del partit algun tipus d'enduriment per perseguir els delictes relacionats amb la multireincidència.