El PP condemna el decret antiapagades de Sánchez, que també tomben Junts, Podem i Vox

El Congrés marxa de vacances i ho ha fet amb la celebració d'un ple escombra. Així és com s'anomenen popularment aquelles sessions parlamentàries en què s'acumulen moltes qüestions amb l'objectiu de deixar neta l'agenda de la cambra abans de l'aturada parlamentària de l'estiu. 

Sobre la taula hi havia set iniciatives, temes petits o de poca rellevància mediàtica, però que, aquesta vegada, han servit per mesurar el suport amb què compta l'executiu de Pedro Sánchez després que esclatés el cas Cerdán. Malgrat que la majoria han aconseguit ser aprovades, la més important de totes, el decret antiapagades, ha decaigut per la falta de suport dels grups.

De fet, una de les qüestions més importants que s'havien de tractar en aquest ple, la reducció de la jornada laboral, ja va caure de l'ordre del dia perquè la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, no comptava amb prou suport.

En canvi, durant la sessió, sí que s'ha aconseguit aprovar la reforma del reglament de la cambra, que, entre altres mesures, vetarà l'activitat als agitadors de les rodes de premsa amb les seves intervencions, i el canvi de nom d'aquesta, que passa de dir-se Congrés dels Diputats a, simplement, Congrés.

El decret antiapagades, condemnat pel PP

"Fer passos ferms perquè no es torni a repetir una apagada", així justificava la vicepresidenta Sara Aagesen la necessitat d'aprovar el paquet de mesures energètiques urgents conegut popularment com a decret antiapagades. 

Una norma que, segons el govern espanyol, havia de servir per reforçar el sistema elèctric després del zero energètic. Es tracta, potser, de la iniciativa política de més importància que es debatia aquest dimarts a la cambra, la qual, finalment, no ha tirat endavant.

Que seria difícil aprovar la norma ja se sabia des de fa dies: Podem li havia girat l'esquena i es depenia de l'abstenció o el sí del PP perquè pogués ser aprovada. Finalment, els populars s'han negat a donar-hi suport, assegurant que es tracta d'una "política suïcida".

En aquest sentit, des del partit argumenten que el decret és "incomplet" i asseguren que "no estan d'acord amb la part referida a l'apagada". Així mateix, retreuen al govern espanyol que no hi ha hagut ni una sola dimissió o cessament després de l'incident del 28 d'abril. 

Tot i això, han anunciat que presentaran proposició de llei al Congrés, en coordinació amb les comunitats autònomes, per garantir inversions en matèria energètica.

Pel que fa a la formació que lidera Ione Belarra, aquests s'han mostrat en contra del text en considerar que respon als interessos de les grans empreses elèctriques i que no té potencial per prevenir un nou episodi d'apagada energètica total. Unes crítiques similars a les plantejades pel BNG, que també ha anunciat el seu vot en contra.

Per contra, el govern defensa que el decret impulsa les energies renovables i l'autoconsum, i retreu a la formació morada actuar "de forma partidista" i no haver pres part de les negociacions.

Junts també s'ha oposat a la mesura, recordant als socialistes la necessitat de complir amb els acords, ja que els seus vots no són "un xec en blanc". "Som fàcils: si es pacta, es compleix i, si no es compleix, no hi ha vots", ha assenyalat la diputada Miriam Nogueras. Menys enigmàtica era la posició de Vox, que ja se sabia que no hi votaria en contra.

Malgrat el revés polític, l'executiu s'ha negat a veure la caiguda del decret com un fracàs. Des de l'Uruguai, on és de viatge oficial, Pedro Sánchez ha celebrat que hagin tirat endavant tota la resta de les iniciatives presentades aquest dimarts. 

Així i tot, el president espanyol ha titllat el vot contrari al decret antiapagades de "càstig parlamentari" i ha retret als partits haver votat "en contra del govern", malgrat que això afecta "l'interès general":

Crec en la política de les solucions i no en la del càstig parlamentari. Ho pateixen els espanyols. Si no s'aprova, tornarem a presentar-lo i s'acabarà aprovant.

La bestreta als ajuntaments i comunitats autònomes, la més alta, però encara insuficient

Aquest dimarts també s'ha votat el decret llei que actualitza la bestreta a les comunitats autònomes i ajuntaments, és a dir, els pagaments que l'Estat avança a les diferents administracions en previsió d'una recaptació d'impostos determinada.

María Jesús Montero, ministra d'Hisenda, ha presentat la mesura com una eina d'autogovern, ja que en deslliga el finançament de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat.

El text ha tirat endavant gràcies al suport del Partit Popular, que, malgrat tot, ha volgut destacar que aquest decret es tracta d'un "fracàs" de l'executiu socialista causat per la seva incapacitat d'aprovar uns nous comptes per al 2025, que estan prorrogats.

En concret, el decret llei eleva el finançament de les comunitats autònomes fins als 147.412 milions d'euros i el dels ajuntaments, fins als 28.734 milions, fet que ha portat Montero a afirmar que es tracta de les bestretes més importants "de la història".

Malgrat que la majoria de grups han reconegut la necessitat de l'actualització, la majoria també l'han considerat insuficient, i els partits progressistes i autonomistes han reclamat la reforma del sistema de finançament. 
 

El Congrés dels Diputats canvia de nom

En aquest ple també s'ha aprovat el canvi de nom del Congrés. El govern ha aconseguit aprovar el canvi de nom de la cambra, que substitueix el masculí genèric per una fórmula més inclusiva, de manera que la cambra passarà a dir-se, simplement, Congrés.

La mesura --senzilla, neutra i funcional-- forma part d'una revisió integral del text normatiu per adaptar-se al llenguatge no sexista. D'aquesta manera, sempre que es pugui, s'optarà per codis més genèrics, com l'ús de paraules neutres o el desdoblament quan sigui necessari. Per exemple, per referir-se a les diputades i els diputats. 

Aquesta reforma no està exempta de polèmica. El PP i Vox s'hi han posicionat en contra, perquè consideren que vulnera tradicions constitucionals i imposa una agenda ideològica en qüestions que no milloren el funcionament de la cambra. Al·leguen que "Congrés dels Diputats" és un nom jurídic designat des del 1978 i que no implica cap discriminació vers les dones diputades.
 

Termòmetre per a Sánchez

De les set iniciatives presentades per l'executiu al ple d'aquest dimarts, només ha decaigut el decret antiapagades. 

Durant el ple també s'ha aprovat el darrer tràmit per a la creació de l'Agència de Salut Pública i el reial decret per declarar iniciatives culturals, esportives i socials com a esdeveniments d'interès públic.