El cost econòmic d'aixecar les barreres dels peatges

El trànsit ha augmentat considerablement a les autopistes que fa un any van aixecar barreres, sobretot la circulació de camions.

Això ha fet que la sinistralitat s'hagi multiplicat per dos, malgrat el nombre total de morts a la xarxa viària catalana és menor, perquè els accidents s'han reduit a altres carreteres.

Però en el primer aniversari de l'eliminació dels peatges en el 60% de les vies ràpides del país també s'han notat ja altres conseqüències, en aquest cas econòmiques.

Els conductors que han passat per l'AP-7 i l'AP-2 s'haurien estalviat 600 milions d'euros en peatges en aquests últims 12 mesos, segons càlculs del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Mentre que molts conductors han notat un estalvi en la seva butxaca, l'alliberament de les vies ràpides també ha incrementat la despesa per a les administracions i, per tant, per als contribuents.

Alguns dels costos més rellevants, tant per a la Generalitat com per al govern espanyol, responen al manteniment de les autopistes, la retirada de les cabines dels peatges i el revertiment de la concessió amb Abertis.

Però no només hi perd qui paga, sinó també qui deixa de cobrar. Els ajuntaments dels municipis catalans per on passaven aquestes vies han perdut ingressos en concepte d'IBI, l'impost de béns i immobles.

El cost del manteniment, la retirada de cabines i el revertiment de concessions

L'Estat paga cada any 60 milions d'euros pel manteniment de l'AP-2 i l'AP-7. Per la seva banda, la Generalitat abona 6 milions d'euros anuals per la conservació de la C-33 i l'autopista del Maresme (C-32 nord).

Més enllà dels costos de manteniment anuals d'aquestes vies ràpides, el reasfaltat suposa 15 milions d'euros cada quatre anys per al govern.

Un altre dels costos de l'eliminació dels peatges ha estat el de treure les cabines per cobrar. Les dues administracions han hagut de reemborsar 26 milions d'euros per la retirada de les cabines dels troncs centrals. Tot i això, encara en queden moltes més per retirar, així com els edificis de la zona de pagament dels peatges.

Una altra de les despeses importants a les quals haurà de fer front l'Estat és el pagament d'una indemnització a Abertis per revertir la concessió. El govern espanyol ha previst pagar uns 1.100 milions d'euros a l'antiga concessionària, que en reclama 4.200. L'executiu espanyol té previst comptabilitzar-ho com a inversió de l'Estat a Catalunya.

Despeses a banda, fins a 132 municipis catalans per on passaven les autopistes de pagament han deixat d'ingressar 14 milions i mig d'euros en concepte d'IBI.

Alguns d'aquests ajuntaments són els de Castelldans, a les Garrigues; Sils, a la Selva, o Sant Julià de Ramis, al Gironès. En molts casos aquests diners representaven entre un 10% i un 20% dels pressupostos municipals.

El dilema de la tarifa plana o el preu per quilòmetre

La Generalitat ha denunciat que el govern espanyol encara no hagi solucionat el model de finançament de les vies ràpides.

El debat és si cal aplicar una tarifa plana per circular per les autopistes o si cal establir un preu per quilòmetre. Hi ha qui defensa que els dos models poden conviure.

En una entrevista al Catalunya Nit, Ricard Font, secretari general del Departament de Territori, ha afirmat que els conductors hauran d'acabar pagant pels quilòmetres recorreguts:

"Mantenim sempre el model de la vinyeta com el model propi a plantejar. És el model austríac, ens sembla que és un model bo. És un model de transició, que també ha de quedar clar, cap al pagament dels quilòmetres concrets."

Mentrestant, el Ministeri de Transports ha encarregat a una consultora l'estudi sobre el model de finançament. La ministra Raquel Sánchez ha dit aquest estiu en declaracions a Catalunya Ràdio que no es començarà a aplicar en aquest context de crisi.

Hi ha autopistes que encara es paguen

A Catalunya encara queden 130 quilòmetres de carreteres amb peatge. Les vies per les quals s'ha de pagar per circular són la C-32 sud, on hi ha els túnels del Garraf, i la C-16, que inclou els túnels de Vallvidrera, l'autopista Terrassa-Manresa i el túnel del Cadí. Aquestes concessions no expiren fins d'aquí a més de 15 anys.

També hi ha 345 quilòmetres de vies amb un peatge a l'ombra. Això vol dir que el conductor no paga en el moment de passar-hi, però sí que paga la Generalitat per cada cotxe que hi passa. Cada any, el govern abona 180 milions d'euros anuals a les diferents concessionàries pel manteniment de les carreteres.