El crim de Manresa revifa el debat de la seguretat, la reincidència i la violència juvenil
"Era una mort evitable." El clam de la Yolanda, germana de Carles Vilajosana, encara ressona a la ciutat de Manresa, de més de 80.000 habitants. L'home, de 45 anys i pare de dos fills, va morir apunyalat l'1 de setembre a la matinada, després de participar en el correfoc de cloenda de la festa major de Manresa. Era una persona molt coneguda a la ciutat i a la comarca del Bages i el cas ha provocat una gran commoció.
Però més enllà del dol el crim també ha generat moltes preguntes, com la que es fa Enric Pintado, portaveu del moviment veïnal Manresa diu Prou, creat fa tres anys per reclamar més seguretat.
Com pot ser que persones amb una reincidència tan elevada campin com si res pels carrers?
Perquè els Mossos van detenir hores després del crim dos menors amb antecedents policials per robatoris amb violència i un d'ells per haver agredit anteriorment un cambrer amb un tornavís. En el moment del crim, un dels adolescents estava en llibertat vigilada. Al cap d'uns dies, es va detenir dos menors més que es van entregar voluntàriament. La Fiscalia de menors en va decretar la llibertat vigilada.
Un pacte de país contra les armes blanques
Per l'alcalde del municipi, Marc Aloy, cal que es revisi la llei del menor: "Si el jutge hagués pres unes altres decisions en aquest cas, aquests joves no haurien estat al carrer." I també posa sobre la taula el debat de les armes blanques: "No pot ser que normalitzem que els joves hi accedeixin tan fàcilment." I per això demana un pacte de país per erradicar les armes blanques entre la gent jove.
Les últimes dades, de l'abril passat, diuen que a Manresa hi ha 50,3 fets delictius per cada 1.000 habitants, enfront dels 60,2 de mitjana a Catalunya. Els delictes han caigut un 1% i han disminuït els robatoris amb violència.
Però això, segons Toni Daura, llibreter i president de la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa (UBIC), no vol dir res. "Les estadístiques ho aguanten tot. Però al carrer, si la ciutadania té una sensació de por o inseguretat, és que hi són, en més o menys grau." Pintado té clar que, quan una part important de la ciutadania deixa de sentir-se segura, "les administracions tenen l'obligació d'escoltar-la". I per això reclamen un pacte per la seguretat i la convivència que tingui pressupost i calendari.
La batalla ideològica
El crim per Carles Vilajosana ha generat debat, reaccions i acusacions de tota mena i un dels blancs ha estat la comunitat islàmica, a qui es va assenyalar des d'un primer moment. Abdeslam Belfasi, membre de la comunitat islàmica de Manresa, creu que aquest és el discurs més fàcil. "Què proposen, l'expulsió d'unes persones nascudes aquí?"
Manresa diu Prou creu que no es pot fer servir aquesta mort violenta per assenyalar comunitats ni alimentar l'odi. Toni Daura afirma: "El que reclamem d'una manera transversal és que no hi hagi aquesta impunitat, que gent amb reincidència continuada no vagi lliure pel carrer."
Més presència policial
Quan el moviment Manresa diu Prou va sortir per primer cop al carrer, fa tres anys, ja va reclamar més seguretat arran d'un seguit de robatoris, batusses o actes incívics als carrers. I després es van aplicar mesures com el reforçament d'efectius de la policia local, les patrulles mixtes amb els Mossos, 25 càmeres de videovigilància o la posada en marxa d'una comissaria de proximitat al centre de Manresa.
Ara, el moviment torna a demanar més presència policial. Una petició a la qual s'ha afegit el principal grup de l'oposició, Junts, i Avancem, la formació amb qui es presenta a les municipals. Ramon Bacardit i Sergi Perramon proposen, entre altres coses, elevar a 140 els efectius de la Guàrdia Urbana, 300 càmeres de seguretat o un sistema de botó del pànic perquè els ciutadans puguin alertar els serveis de seguretat.
Una qüestió de salut pública
El Moviment Popular de Manresa, que agrupa diferents entitats, creu que les mesures policials són les "velles receptes de sempre" que ja s'han aplicat abans. Però la sensació de por i incertesa no "només no han millorat, sinó que han anat augmentant". Ho explica una de les portaveus, Nora Miralles, que demana anar a l'arrel del problema i tractar-lo com una qüestió de salut pública.
Alguns dels menors detinguts provenen de famílies desestructurades i s'havien desconnectat del sistema educatiu. "No podem parlar de violència juvenil sense preguntar-nos quin futur tenen els joves. Com pot ser que tinguem xavals de 15 anys vivint en infrahabitatges?" El Moviment fa èmfasi en la salut mental i les addiccions i denuncia que no es posen els recursos necessaris per garantir l'atenció psicològica.
Pel portaveu de la comunitat islàmica s'ha d'endurir el Codi Penal en casos de reincidència, però tot això ha d'anar acompanyat d'un "treball comunitari i una política educativa molt profunds".
Hem de combatre la violència, diu Miralles, però no podem comprar el relat d'una Manresa violenta i postapocalíptica. El president de la UBIC també hi coincideix. "No ens fa cap favor dir que Manresa és el Far West". I apunta que aquest és un problema no només local, sinó general i que hi han d'actuar totes les administracions.