El desgel de la glaçera Quelccaya amenaça el subministrament d'aigua i la seguretat alimentària del Perú

2015 serà un any clau per l'esdevenir de la lluita contra el canvi climàtic, amb la cimera pel Clima que se celebrarà a Paris a finals d'any. Des d'ara fins a llavors, els polítics que negociaran el futur del nostre planeta comptaran amb noves dades i amb més exemples dels impactes de l'augment de la temperatura global. Les glaceres de tot el món estan en retirada, amb importants pèrdues en gran part d'Alaska, els Alps, o els Andes. Al Perú, està en perill el subministrament d'aigua pel 70% de la població.

Un equip de científics ha estat estudiant la capa de gel tropical més gran del món: la glacera Quelccaya, situada a uns 5.100 metres d'altura. Aquest grup de l'Escola de Ciències de la Terra de la Universitat Estatal d'Ohio, encapçalat pel Doctor Lonnie Thompson, ha recopilat dades des de la dècada dels anys 70.

Una de les tasques ha estat trobar plantes fossilitzades, que a l'actualitat ja no estan cobertes pel gel. Aquestes plantes poden demostrar que la capa de gel ha assolit el seu nivell més baix en 6.300 anys. El Dr. Thompson subratlla que "l' evidència més convincent que es pot oferir al públic en general o d'un polític són les imatges del gel com estava el 1974 i com continua perdent terreny el 2015 ". La foto següent mostra els nivells de gel l'estiu de 1978 i l'estiu de 2011 a la glacera de Qori Kalis, que pertany al casquet glaçat de la Quelccaya.

 

Perú està entre els països més afectats pel canvi climàtic d'origen humà. La regió andina àrida té el 70% de les glaceres tropicals del món, però en només tres dècades, han perdut més d'una cinquena part de la seva massa.

Això significa que 300.000 persones que viuen en les zones altes experimentaran greus problemes, a mesura que les pastures i les terres de cultiu s'assequin, el cicle de la sembra sigui més erràtic i les irrupcions fredes siguin més greus.

Lima, la segona capital desèrtica del món després del Caire, amb 10 milions d'habitants, depèn del vessament de les glaceres pel subministrament de l'energia hidroelèctrica i pel reg de cultius. Està en perill la seguretat alimentària de la nació.

Perú ha duplicat les seves emissions de carboni durant l'última dècada, tot i que emet en un any els gasos d'efecte hivernacle que la Xina llença a l'atmosfera en 3 dies.