El desgel de les glaceres de l'Himàlaia posarà en risc una de cada quatre persones al planeta
Redacció méteo
L'ascens continu de les temperatures, a conseqüència d'unes emissions que no es redueixen, podria provocar un desgel massiu de les glaceres de l'Himàlaia fins a només quedar-ne un 20% al 2100, fet que posaria en perill la vida d'una quarta part de la població del planeta per l'augment dels desastres naturals i per la desaparició dels rius, dels quals depenen les persones.
Aquestes han estat algunes de les conclusions de l'informe publicat aquest dimarts pel Centre Internacional per al Desenvolupament Integrat de la Muntanya (Icimod) que adverteix del perill del canvi climàtic a la regió de l'Hindukush i l'Himàlaia si la temperatura del planeta segueix pujant al ritme actual.
La zona d'estudi comprèn una superfície de 4,2 milions de km², des de l'Afganistan fins a Birmània, on neixen els principals rius que donen i subministren aigua a uns 2.000 milions de persones, entre les que viuen a les muntanyes i rius avall. S'estima que la disponibilitat d'aigua assolirà el seu màxim cap a mitjans de segle, a causa de la fosa accelerada de les glaceres, i després minvarà l'aigua progressivament.
La subdirectora de l'Icimod, Izabella Koziell, ho diu ben clar: és a les nostres mans.
Encara som a temps per salvar aquesta regió, però només la salvarem si retallem dràsticament i immediatament les emissions que generem.
La pujada de les temperatures ha fet que les glaceres d'aquesta regió muntanyosa desapareguessin un 65% més ràpid entre 2011 i 2020 en comparació amb la dècada anterior.
Un dels perills associats a la fosa de les glaceres és un augment dels desastres associats a allaus, esllavissades, desplaçaments de terra i inundacions. S'han comptabilitzat un total d'uns 200 llacs glacials que es consideren perillosos pel risc d'inundacions sobtades a mesura que es desfà el permafrost, és a dir, el sòl congelat permanentment.
Un col·lectiu que ja està notant l'efecte de l'escalfament a aquestes muntanyes són els alpinistes, amb canvis importants en els cims més elevats per trobar una meteorologia més irregular i un augment de les allaus a l'Everest, on dotze persones han mort i cinc estan desaparegudes en aquesta primavera, el registre més elevat en anys.