"El documental" emet "Dimanche à Brazzaville"

"Dimanche à Brazzaville", l'"opera prima" dels sabadellencs Enric Bach i Adrià Monés, ha tingut una carrera meteòrica a festivals de tot el món des de la seva estrena, l'any 2011. El documental destaca per la seva visió innovadora, fresca i vital de la realitat africana a Brazzaville, la capital del Congo, i s'allunya de les imatges de guerra, fam i misèria que sovint s'ofereixen d'Àfrica. El documental no amaga les condicions de vida a la ciutat, considerada el 2002 la pitjor del món per viure-hi, sinó que anima els africans a no conformar-se, aixecar-se i construir el seu propi destí.

Amb el jove locutor de ràdio Carlos La Menace, "Dimanche à Brazzaville" ens presenta tres singulars personatges d'aquesta ciutat: el "sapeur" Yves, el cantant i compositor Chériff i el campió de catch Palmas. Tots tres assisteixen al programa de ràdio del Carlos, que s'emet els caps de setmana.

Yves François Nagatsongo, àlies Yves Saint Laurent, és el president fundador de la primera associació de "sapeurs", "La République de la SAPE France Libre". Sota el lema d'"amor, elegància i orgull", els "sapeurs" són uns autèntics aristòcrates de l'elegància. Porten vestits de primeres marques, com ara Versace o Armani, posant-hi una nota de color que resulta sorprenent per als occidentals. Amb tot, mantenen unes normes estrictes: no poden fer servir més de tres colors alhora. Envoltats de pobresa extrema, els "sapeurs" fan de l'elegància un art i de l'alegria una forma de vida.

El Chériff Bakala no és un raper qualsevol. Mescla hip-hop amb el folk congolès. Les seves lletres s'inspiren en la realitat que l'envolta: la pobresa, la corrupció política, els problemes quotidians d'aigua, electricitat, salut o educació de la societat congolesa. Aquest cap de setmana, en Chériff farà realitat el somni de gravar el seu primer disc, meta molt cara i difícil al Congo, ja que gairebé no hi ha indústria musical. Per a aquesta ocasió, els músics que l'acompanyen, els FB Stars, estrenaran la bateria "bat-bid", una bateria feta amb bidons d'aigua i llaunes.

I, per últim, Palmas Yaya, actual campió de catch de Brazzaville, ha de guanyar al campionat d'aquest any si vol revalidar el títol. No és el contrincant més fort, però sí un mestre del "fetitxe", la màgia negra i l'espiritualitat que feien servir els guerrers per guanyar els combats i que ha continuat amb els lluitadors. Amb tot, aquesta vegada serà un moment molt complicat a la seva vida.

Premis

Millor documental espanyol i Premi Canal+, MiradasDoc, Festival Internacional de Cinema documental de Guia de Isora, Tenerife, 2011

Millor documental, Festival de Cinema de Tarapacá, Xile, 2012

Premi del públic, DocsBarcelona, Festival Internacional de Documental de Barcelona, 2012

Medalla de plata en el 31è URTI (Unió Internacional de Ràdio i Televisió) Grand Prix Internacional del Documental d'Autor, Festival de Televisió de Montecarlo, Mònaco, 2012

Millor documental, Festival de Cinema de Fingal, Dublín, Irlanda, 2012

Premi Remi d'Or, Worldfest, Festival Internacional de Cinema i Vídeo de Houston, Estats Units, 2012

Millor documental, Festival de Cinema Imatge i Vida, Dakar, Senegal, 2012

Menció especial del jurat, Mostra de Documental Etnogràfic de Sobrarbe, Espiello, Espanya, 2012

Millor pel·lícula sobre l'experiència negra, Festival Internacional de Cinema Negre de Berlín, Alemanya, 2012

Millor documental, secció "Out of Africa", Festival de Cinema de Ruanda, 2012

Festivals

Festival Internacional de Cinema Antropològic de Contro-Sguardi, Itàlia

Festival de Cinema Africà i Americà Langston Hughes, Estats Units

Mostra de Documentals de Lupa, Espanya

Cinema Negre Internacional, Berlín, Alemanya
Ethnocineca, Festival de Cinema Etnogràfic i Documental de Viena, Àustria

Afrykamera, Festival de Cinema Africà, Polònia

DEF, Dies de Cinema Etnogràfic, Eslovènia
Festival de Cinema Etnogràfic, Croàcia
Tot és veritat, Festival Internacional de Documental, Brasil
Festival de Cinema d'Àfrica, Bèlgica 
Festival de Cinema del Món Africà, Estat Units
Festival Internacional de Cinema Documental d'Al-Jazeera, Qatar

Festival Internacional de Cinema de Santa Barbara, Estats Units

Africa in Motion, Festival de Cinema Africà d'Edimburg, Regne Unit

Sole e Luna Doc Fest, Festival Internacional de Documental del Mediterrani i l'Islam, Itàlia

Festival de Cinema Antropològic, Israel

Festival Internacional de Cinema Documental i Antropològic, Pärnu, Estònia

1001 Festival de Cinema Documental, Turquia

CIDFF, Festival Internacional de Cinema Documental, Filipines

Filmfest Rejected, Àustria

DOCSDF, Festival Internacional de Cinema Documental de la Ciutat de Mèxic, Mèxic

I've Seen Films, Festival Internacional de Cinema, Itàlia

Contro-Sguardi, Festival Internacional de Cinema Antropològic, Itàlia

Nordic Anthropological Film Association (NAFA), Festival Internacional de Cinema, Dinamarca

FESTICAB, Festival Internacional de Cinema i Audiovisual, Burundi

Festival Internacional de Cinema Etnogràfic (fora de competició), Sèrbia

Festival Internacional de Cinema Independente de Cosquín, Argentina

Etnofilm Croatia, Festival de Cinema Etnogràfic, Croàcia

Festival Internacional de Cinema Panafricà, França

Festival Internacional de Cinema, Addis Abeba, Etiòpia

DOCANT, Mostra del Documental Antropològic i Social, Argentina

Fitxa tècnica

Direcció, producció i guió: Enric Bach i Adrià Monés

Fotografia: Enric Bach

Música: Chériff Bakala, Fanfarre Geriko i Jean Serge Essous

So: Adrià Monés

Muntatge: Núria Campabadal

Ajudant de realització: Féfé Ngakiegni

Muntatge addicional: Laura P. Solà

Traduccions: Ifrikia Kengué

Postproducció d'àudio: Àlex Vilches

Etalonatge: Jaume Vidal

Espanya i Congo, 2012

Una producció de Fasten Seat Belt amb la col·laboració de TV3 i Télé Congo.

Enric Bach, Sabadell (1979)

Director, redactor i operador de càmera. Actualment combina la seva feina com a cap de redacció a "Salvados" (El Terrat–La Sexta) amb el desenvolupament de projectes documentals. Ha treballat a Mediapro, Gestmusic, TV3 i TVE. "Dimanche à Brazzaville" és el seu primer projecte documental.

Adrià Monés, Sabadell (1979)

Productor de cinema a Filmax, combina la seva feina amb altres projectes més personals. Els documentals són una de les seves passions des que va començar a treballar en el desenvolupament i producció de documentals a Canal+ i més tard a Documanía com a director de Compres.

tv3.cat/eldocumental

tv3.cat/documentals

twitter.com/eldocumental33