El fill secret d'Adolf Hitler
Era francès i es deia Jean-Marie Loret. No ho va saber fins als 30 anys, fins que, poc abans de morir, la seva mare l'hi va confessar tot. La impressió va ser tremenda i li va costar molts anys pair-ho. Però finalment va decidir enfrontar-s'hi amb valentia. L'any 1979 va acudir a un advocat que el va ajudar, primer, a fer-ho públic, i, després, a trobar les proves biològiques que van confirmar-ho. Efectivament, les anàlisis deixaven molt clar que era fill d'Adolf Hitler. El setmanari francès "Le Point" ha revelat tota la història en rigorosa exclusiva.
Any 1917, els alemanys ocupen una franja del nord de França. La Primera Guerra Mundial havia començat feia tres anys. Charlotte Lobjoie era una noieta de 16 anys que vivia a Seboncourt, a prop de Lilla. Era pagesa i un dia, segant al costat d'una amiga, va veure que molt a prop un soldat alemany de permís estava dibuixant. Era Adolf Hitler. Encuriosida, s'hi va acostar. "Hi estava predestinada", va explicar anys més tard al seu fill. Immediatament van començar una relació i el mes de març de l'any següent va néixer Jean-Marie.
Es veu que durant tot el festeig el soldat es comportava d'una manera estranya. Li agradava passejar, i "inspirat per la natura, pronunciava discursos en veu alta fent com si es dirigís a un públic imaginari". Acabada la guerra, el militar va tornar a Alemanya i Charlotte va haver de pujar el fill tota sola. No va ser fàcil perquè tot el poble sabia que la criatura era fill d'un soldat enemic. A l'escola, els companys de Jean-Marie no paraven de mortificar-lo dient-li despectivament "fill de l'alemanyot". La mare no va poder més i el va donar en adopció a una família anomenada Loret. Era l'any 1930. Jean-Marie tenia 12 anys.
Es va fer gran i, arribada la Segona Guerra Mundial, el jove Loret va allistar-se per lluitar contra els alemanys -qui l'hi havia de dir, contra l'exèrcit del seu pare!-. En primer lloc, el van destinar a la Línia Maginot, i més tard ingressaria a la resistència, on se'l va coneixia per "Clément".
Pocs anys després d'acabada la guerra, a començaments dels 50, just abans de morir, la seva mare l'hi va confessar tot. Absolutament trasbalsat, Jean-Marie Loret decideix que "per no caure en una depressió", treballaria sense parar, ininterrompudament, sense vacances. "Durant vint anys –va dir una vegada-, no vaig anar mai al cinema."
Però el seu neguit no disminuïa, sinó tot el contrari, perquè cada vegada tenia més proves de la identitat del seu pare. Un estudi grafològic va demostrar que tenia la mateixa lletra que Hitler, les fotografies revelaven que tots dos tenien una retirada, va descobrir pintures amagades a l'àtic de la mare amb la firma del dirigent nazi, i papers de la Wehrmacht que demostraven que la senyora Lobjoie va rebre sobres amb diners durant la Segona Guerra Mundial.
Jean-Marie no va poder més i va buscar un advocat; estava decidit a exorcitzar el seu passat. Aquest advocat és François Gibaut, que encara recorda com si fos ara la primera conversa que van tenir. "Senyor –li va dir Loret-, sóc el fill d'Adolf Hitler. Digui'm què he de fer!" Era el 1979, sis anys abans que Jean-Marie Loret morís sense haver pogut provar a efectes legals la identitat del seu progenitor.
Ara, el setmanari Le Point proclama que tot és veritat, que s'han pogut autentificar totes les proves. Si els estats francès i alemany les donen per bones, ara, la familia Loret podria veure recompensats, ni que fos només en part i simbòlicament, de forma econòmica, l'infortuni, la vergonya, l'angoixa i, sobretot, els esforços de Jean-Marie per fer aflorar tota la veritat. Segons l'advocat François Gibaut, els fills de Loret podrien reclamar amb tota justícia el cobrament dels drets d'autor de "Mein Kampf", el famosíssim llibre de l'avi Adolf.
Es veu que durant tot el festeig el soldat es comportava d'una manera estranya. Li agradava passejar, i "inspirat per la natura, pronunciava discursos en veu alta fent com si es dirigís a un públic imaginari". Acabada la guerra, el militar va tornar a Alemanya i Charlotte va haver de pujar el fill tota sola. No va ser fàcil perquè tot el poble sabia que la criatura era fill d'un soldat enemic. A l'escola, els companys de Jean-Marie no paraven de mortificar-lo dient-li despectivament "fill de l'alemanyot". La mare no va poder més i el va donar en adopció a una família anomenada Loret. Era l'any 1930. Jean-Marie tenia 12 anys.
Es va fer gran i, arribada la Segona Guerra Mundial, el jove Loret va allistar-se per lluitar contra els alemanys -qui l'hi havia de dir, contra l'exèrcit del seu pare!-. En primer lloc, el van destinar a la Línia Maginot, i més tard ingressaria a la resistència, on se'l va coneixia per "Clément".
Pocs anys després d'acabada la guerra, a començaments dels 50, just abans de morir, la seva mare l'hi va confessar tot. Absolutament trasbalsat, Jean-Marie Loret decideix que "per no caure en una depressió", treballaria sense parar, ininterrompudament, sense vacances. "Durant vint anys –va dir una vegada-, no vaig anar mai al cinema."
Però el seu neguit no disminuïa, sinó tot el contrari, perquè cada vegada tenia més proves de la identitat del seu pare. Un estudi grafològic va demostrar que tenia la mateixa lletra que Hitler, les fotografies revelaven que tots dos tenien una retirada, va descobrir pintures amagades a l'àtic de la mare amb la firma del dirigent nazi, i papers de la Wehrmacht que demostraven que la senyora Lobjoie va rebre sobres amb diners durant la Segona Guerra Mundial.
Jean-Marie no va poder més i va buscar un advocat; estava decidit a exorcitzar el seu passat. Aquest advocat és François Gibaut, que encara recorda com si fos ara la primera conversa que van tenir. "Senyor –li va dir Loret-, sóc el fill d'Adolf Hitler. Digui'm què he de fer!" Era el 1979, sis anys abans que Jean-Marie Loret morís sense haver pogut provar a efectes legals la identitat del seu progenitor.
Ara, el setmanari Le Point proclama que tot és veritat, que s'han pogut autentificar totes les proves. Si els estats francès i alemany les donen per bones, ara, la familia Loret podria veure recompensats, ni que fos només en part i simbòlicament, de forma econòmica, l'infortuni, la vergonya, l'angoixa i, sobretot, els esforços de Jean-Marie per fer aflorar tota la veritat. Segons l'advocat François Gibaut, els fills de Loret podrien reclamar amb tota justícia el cobrament dels drets d'autor de "Mein Kampf", el famosíssim llibre de l'avi Adolf.
