El finançament d'Ucraïna, pendent de la decisió belga sobre els actius russos congelats

Desenes d'ucraïnesos es manifestaven divendres a Brussel·les per reclamar al govern belga que deixi de bloquejar la proposta de la Comissió Europea i voti a favor de fer servir els actius russos congelats per ajudar econòmicament Ucraïna, amb 90.000 milions d'euros.

En paral·lel, la maquinària diplomàtica europea segueix buscant desesperadament la manera d'aconseguir el suport del primer ministre belga, Bart De Wever, que, des que es va plantejar la proposta, a principis d'octubre, ha expressat el seu rebuig a aquesta operació pel fet que la major part dels actius es troben dipositats a Euroclear, institució financera amb seu a Brussel·les. 

Per què a Bèlgica?

Un mes després de la invasió d'Ucraïna, dins del tercer paquet de sancions contra Rússia, la Unió Europea congelava els actius russos que estaven allotjats a les institucions europees. La majoria eren bons de l'Estat que ara ja s'han convertit en efectiu, uns 210.000 milions d'euros. La major part, al voltant de 185.000 milions d'euros, es troben dipositats a Euroclear.

Com explica a TV3 l'economista francès Nicolas Véron, cofundador del think tank Bruegel, si el Banc de Rússia volia posar diners a la zona euro, Euroclear és el lloc natural per fer-ho, "però el que no esperava és que la Unió Europea, que creia massa dividida, pogués congelar els seus actius, i ho va fer en quatre dies", recorda Véron.

Un cop congelats, els actius continuen sent titularitat del banc central rus, no estan confiscats. Des d'aquest passat divendres, però, la immobilització s'ha convertit en indefinida. Els governs de la UE han aprovat mantenir la immobilització fins que "hi deixi d'haver una amenaça immediata per als interessos de la Unió".

Fins ara la mesura es prorrogava cada sis mesos, però es volia fer indefinida per evitar el risc que països que mantenen una millor relació amb Moscou, com ara Hongria o Eslovàquia, frenessin aquestes pròrrogues en algun moment. També permet frenar les aspiracions del president dels Estats Units, Donald Trump, per aprofitar els actius russos en benefici propi. Una possibilitat que apuntava el pla de 28 punts que va presentar la Casa Blanca. 

Demanda russa contra Euroclear

El mateix dia, el Banc Central de Rússia anunciava la seva intenció de demandar Euroclear, en un clar intent d'evitar que la UE pugui fer servir els actius per ajudar també militarment Ucraïna.

La resposta de la Comissió Europea va ser clara: "Totes les institucions europees que tinguin actius russos, des d'Euroclear fins als bancs privats, estaran plenament protegides contra les represàlies de Moscou".

Un préstec amb la garantia dels actius congelats

De moment, la UE ha legislat per fer servir els rendiments d'aquests actius per ajudar Ucraïna, però ara vol anar molt més enllà.

La proposta que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va presentar a principis de desembre, consistia a fer servir aquests actius dipositats a Brussel·les com a garantia d'un préstec de 90.000 milions d'euros que ajudaria a cobrir dues terceres parts de les necessitats financeres d'Ucraïna durant els dos pròxims anys.

En síntesi, l'operació consisteix a fer que Euroclear concedeixi un préstec a la Unió Europea, sense interessos, amb aquests actius com a garantia. I que la UE els transfereixi a Ucraïna.

Nicolas Véron veu amb bons ulls l'operació, sobretot si la guerra acaba i Rússia acaba pagant compensacions a Ucraïna, de manera que aquest país pugui tornar els diners a Euroclear.

El problema arriba, segons aquest economista, si no hi ha compensacions que permetin tornar els diners del que es coneix com "reparations loan". Per això es necessiten garanties que la Unió podrà fer-ho independentment de si hi ha compensacions de guerra o no.

Un pla B

A la vista de les dificultats per convèncer el primer ministre belga, Von der Leyen va presentar un pla alternatiu al dels actius russos: que la Unió Europea s'endeuti directament.

Però aquesta opció genera interessos i no convenç tampoc el Banc Central Europeu. A més, necessita ser adoptada per unanimitat, mentre que la de fer servir els actius russos només necessita majoria qualificada.

Les claus del rebuig belga

L'opció més plausible és, doncs, la dels actius russos, però primer cal convèncer el primer ministre belga. Ho han intentat en les darreres setmanes des de la presidenta de la Comissió fins al president del Consell, António Costa.

També el canceller alemany, Friedrich Merz, que va viatjar fa poc més d'una setmana a Brussel·les per assistir a un sopar amb de Weber i Ursula von der Leyen. Poc després, set països europeus, entre ells Irlanda, Polònia i Lituània, van enviar també una carta a Costa i Von der Leyen per pressionar en favor d'aquesta operació.

Tots creuen que és la solució més viable tant des del punt de vista financer com polític i que, a més, "aborda el principi fonamental del dret d'Ucraïna a rebre una indemnització pels danys ocasionats per l'agressió".

De Wever, però, insisteix que si es vol ajudar Ucraïna, s'ha de fer de manera conjunta. Si no és així, assegura "les represàlies russes només afectaran Bèlgica".

Bèlgica tem les conseqüències jurídiques que pugui haver d'afrontar, pel fet que els actius estan dipositats en aquest país, si dona suport a una operació que el president rus ja ha qualificat com una declaració de guerra.

Segons el cofundador de Bruegel, "els riscos que té Bèlgica al cap són més d'agressió russa que d'un altre tipus, ja sigui per part de tribunals que Rússia controla o fins i tot de terrorisme d'Estat", com ara els drons que ja han sobrevolat Bèlgica en plena guerra híbrida.

De Wever no està sol en el seu rebuig a l'operació, sinó que compta amb el suport de bona part del seu parlament. I també d'Euroclear, que ja ha alertat dels riscos de l'operació.

Kíiv esgota els fons

Ara per ara, Kíiv només té recursos garantits fins a la primavera. Amb la Unió Europea gairebé com a única font de suport financer, els 90.000 milions d'euros permetrien garantir dues terceres parts dels recursos que necessita Ucraïna per als dos propers anys, incloses les seves necessitats de defensa.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski va ser clar: "Necessitem els diners el 2026, i si és possible, per començar l'any". 

El termini per convèncer Bèlgica, un país de només 12 milions d'habitants, acaba divendres, quan s'espera que el Consell Europeu prengui una decisió, sigui quina sigui, transcendental per al futur d'Ucraïna.