El fiscal del "cas Plame" seguirà investigant el principal assessor de Bush

Una breu declaració davant la premsa ha estat la reacció de George Bush davant la tempesta política aixecada arran de la inculpació de Lewis Libby, excap de gabinet del vicepresident Cheney, per l'anomenat "cas Plame", la filtració de la identitat d'una espia de la CIA a la premsa. A Libby se l'acusa d'obstrucció a la justícia, perjuri i fals testimoni. La condemna per aquests delictes pot arribar fins als 30 anys de presó. El president dels Estats Units, que no ha admès preguntes en la seva intervenció, assegura que Libby ha treballat de forma "incansable en benefici del poble nord-americà" i que ha de ser considerat innocent mentre no es demostri la seva culpabilitat. Malgrat sentir-se "entristit" per la presentació de càrrecs i la posterior dimissió de Libby, Bush ha indicat que té "una feina per fer" i que la tasca del govern continuarà endavant. Bush ha admès la "serietat" del procés obert pel fiscal especial Patrick Fitzgeral, que de moment s'ha saldat tan sols amb la inculpació de Libby. L'assessor polític del president, Karl Rove, un altre dels funcionaris sobre els quals s'havien centrat les investigacions, no ha rebut càrrecs contra la seva persona. El fiscal, però, li ha advertit que les investigacions continuen. Rove és l'home de més pes polític de tots els que graviten al voltant del cas. De la seva banda, el vicepresident, Dick Cheney, ha lloat també la figura del fins ara cap del seu gabinet. Per Cheney, Libby "és un dels individus més capaços i amb més talent que mai he conegut". "Ha dedicat molts anys de la seva vida al servei públic i ha servit al nostre país de manera incansable i amb gran distinció", ha dit el vicepresident dels Estats Units. Igual que Bush, Cheney ha defensat la presumpció d'innocència per a Libby. El "cas Plame" Valerie Plame era una espia de la CIA (l'Agència Central d'Espionatge) fins que l'any 2003 el seu nom va sortir publicat en un article. El marit de Plame, l'exdiplomàtic Joseph Wilson, va considerar la filtració de la identitat de la seva dona una venjança de la Casa Blanca contra ell per haver acusat el govern d'envair l'Iraq amb falsos pretextos i per haver negat que Saddam Hussein volgués comprar urani al Níger. Libby va parlar sobre Plame amb diversos periodistes, entre els quals la redactora de "The New York Times" Judith Miller, que després d'estar-se 85 dies a la presó va declarar que havia estat Libby qui li havia revelat la identitat de Plame. La identificació pública d'un agent de la CIA és als Estat Units un delicte molt greu.