Borrasca Kristin
Rodalies servei
AP-7 sentit sud Martorell
Director Rodalies Catalunya
Bonificació transport públic
Incendi d'una nau a Sabadell
Crisi Rodalies
Ábalos acta de diputat
Susan Sarandon
Ramón Flecha
Barça Copenhaguen
Classificació Champions
Benfica Madrid
Kilian Jornet

"El franquisme: del silenci a la memòria", a ".CAT"

Després de sis anys, Catalunya torna a obrir algunes fosses. Què s'ha fet i què no s'ha fet en memòria històrica 40 anys després de la mort de Franco? En la política actual, queden encara tics del franquisme? Demà, a partir de les 22.35, ".CAT", amb Ariadna Oltra, es pregunta si les reparacions del que va significar el franquisme encara estan pendents o s'hauria de passar pàgina

El règim del dictador va durar pràcticament 40 anys, els mateixos que fa que tenim democràcia. Moltes veus reclamen encara una reparació del que va significar el franquisme: la repressió, el silenci, la desmemòria. Per una banda, les famílies de les víctimes de la Guerra Civil que demanen conèixer on van ser enterrats els seus i que es restitueixi la seva memòria. I per l'altra, hi ha qui vol que la democràcia es desfaci dels tics heretats de la dictadura. El dret a la veritat i el dret a no oblidar continuen vigents. De fet, a Espanya es calcula que hi ha 130 mil desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura. A Catalunya s'han identificat 340 fosses, i només se n'han exhumat dues. Ara, al cap de sis anys d'excavar les primeres, la Generalitat ha començat una nova campanya de prospecció i excavacions a la serra de Riés, a l'Alt Penedès.

Les reparacions del que va significar el franquisme encara estan pendents o s'hauria de passar pàgina? Se sap tot el que s'hauria de saber o s'ha imposat el mur del silenci? Per què hi ha resistències a jutjar el franquisme? Què queda pendent?

Ariadna Oltra abordarà aquestes qüestions en el ".CAT" d'aquest dijous 9 d'abril amb Roger Heredia, besnét d'un soldat republicà desaparegut durant la Guerra Civil, impulsor del Banc d'ADN, una iniciativa civil que vol identificar genèticament els desapareguts durant el franquisme; Miquel Puig, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament del Departament de Governació ¿entre les seves funcions hi ha la d'impulsar i coordinar actuacions en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la postguerra¿; Manel Perona, president de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya; Andreu Mayayo, catedràtic d'història contemporània de la UB, que ha escrit el llibre "Recuperació de la memòria històrica o reparació moral de les víctimes?" i és coautor, amb Queralt Soler, de "Fosses comunes i simbologia franquista"; Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés, que treballa per defensar la memòria de les víctimes i s'ha personat en la querella argentina contra els antics alts càrrecs del franquisme; Daniel Arasa, periodista, historiador i autor dels llibres "La cruz y la República" i "La batalla de las ondas en la Guerra Civil Española"; i Fernando Sánchez Costa, historiador i diputat del PPC al Parlament.

Ariadna Oltra també ha parlat amb Miquel Morera, que va entrar a l'exèrcit republicà amb 16 anys, va lluitar al front, va ser tancat a la presó model i després reclòs en els camps de concentració d'Horta a Barcelona i Reus. El programa també ha estat testimoni de la troballa de les restes d'un soldat republicà que va morir a les muntanyes del Baix Penedès i l'Ordal, i també de com es fa la investigació posterior per identificar-los i documentar històricament què va passar.

tv3.cat/puntcat

twitter.com/puntcatTV3