Washington
El gel de Groenlàndia i l'Antàrtida es fon més ràpid del previst
Les capes de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida estan perdent gruix a un ritme més ràpid que el de les prediccions fetes fins ara, segons revela un estudi de la NASA. L'agència espacial nord-americana ha analitzat les dades dels seus satèl·lits entre els anys 1992 i 2009, i determina que cada any les capes de gel dels casquets polars perden de mitjana 36 gigatones més que l'any anterior. L'any passat la quantitat total es xifra en més de 470 gigatones. Els resultats de l'estudi també suggereixen que aquestes capes es desfan més de pressa que les glaceres de les muntanyes. La NASA alerta que si aquesta progressió continua l'augment del nivell del mar serà superior als nivells projectats pel grup d'experts sobre el canvi climàtic.
09/03/2011 - 09.21 Actualitzat 09/03/2011 - 10.29
Les capes de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida estan perdent la seva massa a un ritme més accelerat de les prediccions fetes fins ara, fet que repercutirà en una pujada global del nivell del mar, segons un estudi difós per la NASA.
Els resultats de l'estudi suggereixen que les capes de gel s'estan desfent més de pressa que les glaceres de les muntanyes. Com a exemple el 2006, els pols van perdre una massa combinada de 475 gigatones a l'any de mitjana, una quantitat suficient per elevar el nivell global del mar en una mitjana d'1,3 mm a l'any davant les 402 gigatones que van perdre de mitjana les glaceres de la muntanya.
LA NASA ha analitzat dades dels seus satèl·lits entre 1992 i 2009, i ha descobert que cada any durant el curs de l'estudi, les capes de gel dels casquets polars van perdre una mitjana combinada de 36,3 gigatones més que l'any anterior.
"Que les capes de gel seran la principal causa de l'augment del nivell del mar en el futur no és sorprenent, ja que tenen una massa de gel molt més gran que les glaceres de muntanya", va assenyalar l'autor de l'estudi, Eric Rignot, de la Universitat de Califòrnia.
"El més sorprenent és que aquesta major contribució de les capes de gel ja està passant", va advertir el científic que va dur a terme la investigació amb la col·laboració del Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA.
Els mesuraments fets indiquen que "si continuen les tendències actuals és probable que l'augment del nivell del mar sigui significativament més gran que els nivells projectats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic el 2007", ha afegit.
Els resultats de l'estudi suggereixen que les capes de gel s'estan desfent més de pressa que les glaceres de les muntanyes. Com a exemple el 2006, els pols van perdre una massa combinada de 475 gigatones a l'any de mitjana, una quantitat suficient per elevar el nivell global del mar en una mitjana d'1,3 mm a l'any davant les 402 gigatones que van perdre de mitjana les glaceres de la muntanya.
LA NASA ha analitzat dades dels seus satèl·lits entre 1992 i 2009, i ha descobert que cada any durant el curs de l'estudi, les capes de gel dels casquets polars van perdre una mitjana combinada de 36,3 gigatones més que l'any anterior.
"Que les capes de gel seran la principal causa de l'augment del nivell del mar en el futur no és sorprenent, ja que tenen una massa de gel molt més gran que les glaceres de muntanya", va assenyalar l'autor de l'estudi, Eric Rignot, de la Universitat de Califòrnia.
"El més sorprenent és que aquesta major contribució de les capes de gel ja està passant", va advertir el científic que va dur a terme la investigació amb la col·laboració del Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA.
Els mesuraments fets indiquen que "si continuen les tendències actuals és probable que l'augment del nivell del mar sigui significativament més gran que els nivells projectats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic el 2007", ha afegit.
Avui és notícia
Trump i el tauler internacional: cada cop més fronts oberts, però sense gaires avenços
Una finestreta per a tot: ampliació de la xarxa d'oficines d'atenció ciutadana integrades
Missatge d'Illa per Sant Esteve: "Humanitat significa acollir i integrar els que ho necessiten"
Continua la llevantada mentre creix el risc de desbordament de rius i rieres
La llevantada de Sant Esteve, en imatges: del fort onatge de la costa a la neu del Ripollès