El genocidi de Cambodja també és patrimoni de la humanitat

A la llista de la Unesco de béns de la humanitat no només hi ha enclavaments històrics, paratges de gran bellesa o tradicions: també hi ha llocs per preservar-ne la memòria. Aquest any la Unesco hi ha inclòs tres emplaçaments de tortura i execucions de Cambodja.

"El que vam patir sota el règim de Pol Pot és una lliçó de vida perquè la gent de tot el món entengui què va passar" diu Norng Chanphal. I el que va passar és un genocidi. Chanphal va sobreviure a la temible presó S-21. Ara té 55 anys, llavors era només un nen.

Pol Pot, una utopia genocida

Dos milions de persones van morir a Cambodja sota el règim de Pol Pot de 1975 a 1979: de gana, d'extenuació, executades. Una quarta part de la població.

15.000 de les víctimes van ser tancades a la presó S-21 o Tuol Sleng, convertida en museu del genocidi. El terrible centre en el qual només van sobreviure uns pocs cambodjans. 

Allà Chum Mey va ser apallissat, electrocutat i abandonat sense gairebé menjar. Ara ven les seves memòries a la porta del museu.

Van ser quatre anys d'horror durant els quals els Khmers Rojos i el seu líder, Pol Pot, van voler reeducar la població, portar-la de les ciutats al camp, una utopia agrària.

Qualsevol que portava ulleres era acusat de ser intel·lectual i contrarevolucionari...i ho pagava amb la mort.

També els coneguts com a camps de la mort, tristament popularitzats a la pel·lícula "Els crits del silenci", han estat inscrits a la llista de patrimoni de la humanitat aquest any, al costat de, per exemple, del castell de Baviera en què es va inspirar Disney per a les seves princeses.

Quins criteris aplica la Unesco?

La màxima és tenir un valor universal excepcional, sigui històric, estètic, espiritual, social o simbòlic, i estar adequadament gestionat i protegit.

Enmig de llocs de gran bellesa, com les cascades d'Iguaçú, o de fites de la humanitat, com les piràmides d'Egipte, hi ha patrimonis intangibles com la pizza napolitana, el ioga o la Patum de Berga.

Són tradicions, espectacles, festes i rituals, història oral i culinària o tècniques artesanals.

I també forma part d'aquest patrimoni la memòria. 

Dos genocidis precedeixen el de Cambodja en la llista de la Unesco: Auschwitz i Ruanda, per preservar-ne la memòria. Un toc d'atenció en un moment en què cada vegada sorgeixen més veus denunciant un genocidi a Gaza.

La diplomàcia de la cultura

La Unesco és l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, i funciona amb paràmetres diferents que els del Consell de Seguretat. A l'octubre del 2011 va aprovar l'adhesió de Palestina com a membre de ple dret amb els vots en contra d'Israel i dels Estats Units; només 14 països s'hi van mostrar contraris entre els 194 estats membres de llavors.

Al llarg de la seva història s'ha acusat l'organisme d'estar polititzat. La realitat és que respon a la voluntat de tots els socis en igualtat de condicions, sense vetos de les potències, com passa amb el Consell de Seguretat. I això no agrada a tothom.

Els Estats Units de Donald Trump han anunciat que es retiren de la Unesco pel que consideren un biaix contra Israel i perquè, diuen, promou causes divisives. És la tercera vegada que ho fan.

Primer, el 84 amb Reagan perquè consideraven que responia als interessos soviètics. Després, el 2017 amb Trump. Biden va tornar a demanar-ne l'ingrés. La seva contribució de 75 milions de dòlars representa el 8% del pressupost de l'organisme.

Quant de patrimoni té la humanitat?

Ara, hi ha 1.248 emplaçaments naturals o culturals catalogats i 788 béns immaterials. 

L'objectiu és catalogar-los, preservar-los i donar-los a conèixer a la humanitat. I estar a la llista vol dir poder obtenir finançament per a la seva conservació.

Cada estat fa propostes de llocs o elements únics, i un comitè decideix. El formen 21 països escollits per l'Assemblea General de l'ONU per a un període determinat. Espanya en forma part actualment.

Els dos primers béns enregistrats a la llista de patrimoni mundial van ser el centre històric de Quito i les illes Galápagos, a l'Equador, el 1978.

Per als que van sobreviure a Cambodja, el reconeixement de la Unesco és una petita compensació al seu patiment i un homenatge als que hi van deixar la vida.

Khuon Sovann va perdre deu familiars. "El lloc es preservarà i el nom del meu cunyat estarà aquí per sempre", diu satisfeta. De llocs de repressió a llocs de reflexió... Una mica de justícia per a les víctimes.