El "girar full" de Feijóo reviu l'etern dilema del PP: s'ha d'obrir la porta a Junts?

Dirigents populars defensen que la seva prioritat ha de ser batre Pedro Sánchez i ja no Puigdemont, davant de veus com Aznar o Ayuso, que han reclamat excloure els independentistes del rumb a La Moncloa
Paula Florit Gomila

Quan preguntes a Alejandro Fernández si és adequat deixar la porta oberta a Junts, la resposta no és mai positiva. Pot variar la contundència i el marc, però poc ha canviat la seva posició sobre la qüestió que ha estat el motiu principal de desavinença amb Génova, amb qui segellava les paus en el congrés del PP català dissabte passat.

Amb les dades del CEO a la mà, entén que acostar-s'hi no beneficia el PP, en un escenari en què la transferència de vot dels populars a altres partits es dirigeix majoritàriament cap a Vox –un de cada 10– i no pas cap a Junts –0,2 de cada 10.

Aquesta setmana el debat ha tornat a omplir tertúlies pel que podria semblar una contradicció entre les eternes dues ànimes del PP. 

Feijóo deixava aquest missatge a Barcelona: "Com la majoria dels catalans, nosaltres també volem passar pàgina". No mencionava Junts, però la idea de deixar enrere el procés s'ha interpretat com un gir pragmàtic del PP en favor de l'entesa amb Puigdemont. 

I quatre dies després, Aznar li deixava un encàrrec que semblava esmenar-lo. L'expresident l'emplaçava a forjar una "majoria nacional" per "superar el mur de Sánchez". És a dir, sense Junts. Ayuso ho rematava hores després: "El més assenyat és allunyar-se de l'amenaça independentista constant." 

Aznar va marcar el rumb que creu que ha de seguir el PP de Feijóo per tombar Sánchez (EFE/Kiko Huesca)

Com encaixen des de Génova els dos missatges? Dirigents del partit argumenten que "passar pàgina" no és més que canviar d'objectiu. Batre Sánchez, i no batre Puigdemont, ha passat a ser la seva màxima prioritat. I si Junts s'hi suma –via suport a una moció de censura–, benvinguts siguin. 

Això no vol dir, subratllen, que tinguin cap intenció de desplaçar-se a Waterloo per negociar-la, ni de pactar cap contrapartida amb ells. Ja ho deia Feijóo recentment als periodistes des del Cercle d'Economia: "Parlem de coses serioses."

Si fa un parell de setmanes Junts va votar al Congrés a favor de la moció del PP que demanava la dimissió de Sánchez –una reclamació que no deixen només en mans de Vox–, els populars entenen que investir Feijóo via censura és gairebé un pas natural. 

En tot cas, fan bandera de la relació fluida que diuen tenir entre els grups parlamentaris a Madrid i que els ha permès posar-se d'acord en qüestions eminentment econòmiques. Això amb un partit, Junts, que no vol ser al sac dels "socis de Sánchez", fet que, a ulls del PP, podria facilitar-ne la seducció.

Pujol reivindica la seva entrega a Catalunya "amb encerts i errors" en un homenatge de la JNC

Des de Catalunya, res apunta que el PP tingui cap intenció de fer-ho. Alejandro Fernández ha situat –amb el vistiplau de Génova– dos perfils de discurs dur amb l'independentisme: Juan Fernández com a número dos i Lorena Roldán com a portaveu al Parlament. Per a ells, el procés s'ha traslladat a La Moncloa.

D'altra banda, veus del PP expliquen en privat que creuen que el context actual no s'allargarà gaire. Amb les enquestes a la mà i després de les quatre eleccions autonòmiques d'aquest curs polític, veuen més probable que, passades les eleccions generals  –tot apunta que el 2027 –, amb qui hagin d'entendre's sigui amb Vox.

Així doncs, el debat de deixar o no la porta oberta a Junts ja no estaria a l'ordre del dia. Un pronòstic que comparteixen des del PP de Catalunya i que traslladen també al Parlament, per l'auge d'Aliança Catalana que pronostiquen les enquestes. Això, en tot cas, ho veurem el 2028.