El govern allarga fins al 2028 la data perquè l'Agència Tributària de Catalunya gestioni l'IRPF

Catalunya no gestionarà l'IRPF fins al 2028, aproximadament. Així ho indica el pla presentat pel govern aquest dijous, que indica com s'ha de transformar l'Agència Tributària de Catalunya amb l'objectiu d'assumir la gestió, recaptació, liquidació i revisió dels impostos, començant pel de la renda.

Aquest document marca un calendari molt més gradual del que s'establia a l'acord d'investidura entre el PSC i ERC, que també inclou la reforma del model perquè la Generalitat recapti els impostos.

Si bé en el pacte es parlava que l'any 2026 l'IRPF del 2025 ja s'hauria de recaptar a Catalunya, ara, el govern allarga els terminis i endarrereix fins al voltant del 2028 la gestió de l'IRPF per part de l'ATC.

La consellera d'Economia, Alícia Romero, defensa que l'ATC ha d'avançar "a poc a poc" en la gestió de l'IRPF, però fer-ho de manera "sòlida" i "segura", per evitar "fugues de frau fiscal" en aquesta transició en les tasques que ara du a terme l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT).

Fonts d'Esquerra reconeixen que aquest no és el termini que s'havia marcat, però assumeixen el calendari si és necessari per redimensionar l'ATC quant a estructura i treballadors perquè pugui començar a operar adequadament.

Esquerra, però, creu que el més necessari és que es facin com més aviat millor els canvis legislatius a Madrid, com ara en la LOFCA, que són necessaris perquè l'Agència pugui funcionar. I en aquest punt no s'avança, i per això Oriol Junqueras apuntava dilluns com a responsable el PSOE i el govern espanyol.

Tres fites clau

El document estableix l'estratègia de reforç i modernització de l'ATC, amb l'objectiu d'assumir progressivament competències plenes en matèria tributària.

La primera fase del desplegament, de caràcter preparatori, preveu la identificació de necessitats de recursos humans i materials, infraestructures físiques i tecnològiques, així com la creació d'una plataforma pròpia d'informació i dades. El pla director fixa tres objectius concrets durant aquesta fase inicial:

1. Assistència a la renda: en la campanya de la renda 2025 (l'any 2026), l'ATC atendrà ciutadans amb cita prèvia. Es preveu incorporar més de 400 agents de reforç, xifra que s'ampliarà a més de 700 agents l'any 2027 per assumir tota la campanya i arribar a 360.000 contribuents.

2. Identitat corporativa i digitalització: el 2026, la identitat visual de l'ATC serà present en la documentació facilitada a la ciutadania, i els serveis d'assistència podran oferir-se també a través de l'idCat Mòbil.

3. Aplicació i revisió tributària: de cara a la campanya de 2027 (any 2028), l'ATC participarà en l'aplicació i revisió de tributs, amb presència en les comunicacions i actes administratius. Aquesta etapa requerirà personal estructural addicional i l'obertura de noves oficines, concretament, 700 agents més.
   
   

Desenvolupament tecnològic i canvis legals

El desplegament preveu el desenvolupament d'una plataforma tecnològica pròpia capaç de gestionar campanyes massives i garantir la compatibilitat dels sistemes informàtics. 

Paral·lelament, caldrà impulsar reformes legislatives com la modificació de la LOFCA, la Llei 22/2009 i la Llei 16/2010, per tal d'atribuir competències plenes a la Generalitat en matèria d'IRPF. Aquestes modificacions dependran dels tràmits parlamentaris a escala estatal.

La implantació del pla serà supervisada pel nou comissionat per al desplegament de la hisenda catalana, Santiago Ramón, i el director de l'ATC, Andreu Navas.

Reticències dels tècnics d'Hisenda

En aquest context, el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) ha advertit que la majoria dels treballadors de l'AEAT a Catalunya rebutjaran integrar-se a l'ATC per la "manca de llaços afectius i familiars a la regió, i que augmentaran exponencialment les ja altes demandes de mobilitat de Catalunya, sense que les retribucions més altes i la integració en un cos superior siguin un atractiu suficient".

En un comunicat, Gestha critica la creació del contracte programa, un model que permetria més autonomia a l'ATC, però que, segons els tècnics, trenca amb el principi que la recaptació i control dels tributs ha de quedar sota direcció del govern.

A més, remarquen que la dimensió actual de l'ATC és molt reduïda, amb només 832 treballadors, dels quals 29 són inspectors i 41 tècnics tributaris autonòmics, per gestionar actualment 5.238 milions d'euros, i alerten que pretendre gestionar 38.238 milions anuals derivats de l'IRPF seria un repte de sis vegades més càrrega operativa. Això implicaria integrar dades de 4,2 milions de declarants i 1,2 milions de contribuents exempts per llindar de renda.

Gestha també recorda que, entre 2015 i 2024, l'ATC ha aflorat 2.376 milions d'euros de frau fiscal, mentre que l'AEAT ha liquidat 5.074 milions per IRPF a Catalunya en el mateix període.

Els tècnics estan en contra del principi d'ordinalitat i consideren essencial no perdre el control de l'IRPF, ja que és el tribut que garanteix més del 95% de la progressivitat fiscal.

Finalment, admeten que seria viable a mitjà termini cedir recursos informàtics de l'AEAT a l'ATC per compartir informació i evitar un augment del frau, però mantenen escepticisme sobre la capacitat actual de l'ATC per afrontar aquest repte amb garanties.