El govern aprova la reforma de la llei d'enjudiciament criminal, que substitueix "imputat" per "investigat"

Les instruccions judicials hauran de durar mig any com a màxim, si es tracta de causes ordinàries, i 18 mesos si són causes més complexes. Aquesta limitació, criticada pels jutges, forma part de la reforma de la llei d'enjudiciament criminal que ha aprovat el Consell de Ministres aquest divendres amb alguns canvis respecte de l'avantprojecte de llei aprovat al desembre i que va ser criticada pel Consell General del Poder Judicial.

El projecte de llei que, finalment, s'ha aprovat, inclou també que a partir d'ara, les persones investigades en alguna causa ja no es diran "imputats" sinó "investigats", perquè el Ministeri de Justícia troba que el terme "imputat" marca massa pejorativament les persones afectades i evitar així que s'assimili al de "culpable". A més, l'"investigat" passarà a ser "encausat" si el procés continua i es va a judici. La normativa inclou també la figura del decomís i la capacitat per investigar i quedar-se amb els béns del condemnat per recuperar els diners defraudats.

La llei d'enjudiciament criminal incorpora, a més, una renovació tecnològica. En aquest sentit, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha avançat que a partir de l'1 de gener de 2016 les comunicacions entre les administracions i el Departament de Justícia es farà només de manera electrònica i es milloraran els models organitzatius.

La reforma judicial, que ara s'enviarà al Congrés, instaura un sistema de segona instància penal per instaurar un sistema de revisió abans de la cassació penal i es crearà un mecanisme processal per incorporar al dret espanyol les sentències d'Estrasburg.

De la polèmica reforma, però, ha caigut la possibilitat d'intervenir telèfons sense autorització judicial, com recollia l'avantprojecte de llei del desembre.

El ministre de Justícia ha explicat que la reforma de la llei d'enjudiciament criminal té tres objectius: l'agilització de la justícia penal, enfortir les garanties processals i la seguretat jurídica i seguir treballant per la regeneració democràtica i la lluita contra la corrupció. En la mateixa línia, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha explicat que la llei respon a "una demanda social molt clara" per lluitar contra la corrupció.