El govern espanyol no ha apostat mai per Rodalies

Les dades hi són. Que Renfe no funciona bé es pot demostrar sobre el paper. Amb xifres com les que el govern ha posat negre sobre blanc a la carta que ha fet arribar a la ministra de Transports per demanar per enèsima vegada el traspàs complet del servei i per buscar una gran aliança política i social que acompanyi aquesta petició. Ho fonamenta en dades com ara que, del gener a l'abril, Rodalies ha tingut algun tipus d'incidència 5 de cada 6 dies. És a dir, només ha funcionat sense cap avaria 22 dies d'un total de 4 mesos.

Hi podem afegir les xifres que publiquen fonts més independents com ara el digital elDiario.es, també aquest cap de setmana, basant-se en informes oficials d'Adif i de Renfe. 284 dies a l'any amb algun incident greu a Rodalies, amb prop de 17.700 trens afectats per retards (el 5,6% del total).

Per tant, les evidències hi són. Sumades al soroll que es genera (que entre tots generem) cada cop que hi ha una avaria, tot plegat fa que la imatge de Renfe sigui desastrosa. I aquesta idea està tan arrelada, perquè són molts anys de repetir-se les mateixes escenes, que ja no es revertirà amb dues campanyes de publicitat i una promesa d'inversió. No n'hi haurà prou. Per molt que la mateixa companyia intenti desmentir-la assegurant que és dels serveis més eficients d'Europa i que els trens tenen una puntualitat per sobre del 90%.  

Cal anar a buscar les raons d'aquesta situació més enllà dels horaris dels trens i de les catenàries. I és mirant més enllà, en les partides dels pressupostos, en les estratègies de les polítiques públiques, en les grans línies de cada equip que ha passat per La Moncloa, on trobem una explicació més profunda i més neta del perquè d'aquest desastre.

Des del govern espanyol no s'ha apostat mai per les Rodalies de Catalunya. Són una xarxa enorme i complexa, però no estratègica per a Madrid. Han anat passant els anys i els presidents, i el servei ha anat acumulant un dèficit d'inversions crònic, estructural. Això fa que la xarxa de rodalies que tenim avui tingui els mateixos punts febles que fa 20 i 30 anys.  

Per tant, hi ha les dades, hi ha la percepció ciutadana, hi ha la falta de voluntat política per part de l'Estat d'arreglar-ho i hi ha encara un altre factor: la cançó de l'enfadós. La rebequeria després de cada avaria. Fallen els trens i es repeteixen els laments dels polítics catalans, siguin del color que siguin. Els mateixos que després desaprofiten reunions i despatxos per aconseguir millores efectives. Siguin del color que siguin. Un altre problema de Rodalies és recordar-se de santa Bàrbara només quan trona.