El govern rebutja l'informe sobre Espanya del relator pels drets humans de l'ONU

Precisament, aquestes demandes i sobretot la petició de suprimir la detenció incomunicada han estat exposades històricament per part de l'esquerra abertzale i del món d'ETA davant els organismes de les Nacions Unides, on les han portat a través d'organitzacions afins o que defensaven els seus plantejaments.

L'executiu espanyol no passa per alt aquest fet i recorda en l'informe tramès a l'última sessió de la Comissió de Drets Humans, que s'està celebrant a Ginebra, que no són poques les ocasions en què el relator "assumeix com a pròpies opinions, crítiques i denúncies no contrastades, ni fonamentades, i ignora pronunciaments ferms d'òrgans jurisdiccionals superiors". Per això, el govern adverteix que l'informe del relator té poc "rigor i credibilitat".

A més, i en aquest mateix sentit, Espanya recorda que "atesa la preocupació" que manifesta Martin Scheinin pel "règim d'incomunicació en les detencions" se li ha ofert l'oportunitat de visitar "tots els centres de detenció" que consideri oportuns. Fins i tot, afegeix que se li va oferir l'"oportunitat" al relator de conèixer l'"escenari mortal d'un atemptat terrorista", ja que una de les seves visites va coincidir "tristament" amb un atemptat d'ETA.

En concret, l'executiu rebutja suprimir la detenció incomunicada dels presumptes terroristes i argumenta que a Espanya es porta a terme amb "totes les garanties processals". En aquest sentit, aclareix que el seu règim legal és "summament restrictiu", ja que exigeix sempre "autorització judicial" mitjançant una "resolució motivada i raonada" que s'ha de dictar en les primeres 24 hores de la detenció, així com un control "permanent i directe "de la situació personal dels detinguts per part del jutge.

A més, Espanya recorda que el sistema de detenció incomunicada obeeix al fet que hi ha un "terrorisme actiu" que ha causat "més de mil víctimes mortals" en els últims 30 anys. Tot i això, explica que el govern s'ha compromès a adoptar algunes mesures per reforçar les garanties, que ja es van incloure en el pla de drets humans aprovat el desembre del 2008 i que consisteixen a prohibir la incomunicació als menors d'edat, designar un segon metge perquè reconegui el detingut incomunicat i enregistrar en vídeo tot el temps de permanència del detingut en instal·lacions policials.

Pel que fa a la petició de suprimir l'Audiència Nacional, l'executiu de Zapatero precisa que ha de rebutjar aquesta recomanació perquè es basa en "aquelles valoracions i recomanacions del relator que pretenen qüestionar el marc legal i institucional sobre els quals s'assenta l'actuació d'un Estat democràtic en la lluita contra el terrorisme". A més, argumenta que el relator fa aquesta recomanació "sense aportar raons que poguessin avalar aquesta valoració, sense oferir alternatives vàlides i justificades, més enllà de la seva opinió personal, i passant per alt, quan no qüestionant obertament, la imparcialitat i independència dels poders de l'Estat, en particular d'aquells encarregats de vetllar per l'aplicació de les lleis i la protecció dels drets dels individus".

Aprofundint en aquest argument, l'informe d'Espanya diu que el relator no exposa quin és l'impacte de l'Audiència Nacional en els "drets i llibertats fonamentals" de les persones que jutja. En qualsevol cas, Espanya sí que vol deixar clar que la "centralització de l'enjudiciament criminal" dels delictes de terrorisme i de criminalitat organitzada en un sol òrgan jurisdiccional és una "opció de política criminal legítimament adoptada pel legislador espanyol en ple exercici de les seves competències sobiranes".

Una altra de les precisions que fa l'executiu espanyol a l'informe del relator Scheinin és la referida a la definició del delicte de terrorisme, i precisen que "el govern espanyol no aconsegueix entendre quina definició internacional de delicte de terrorisme sustenta l'argumentació del relator, atès que la comunitat internacional no ha aconseguit definir el delicte, ni aconsegueix veure, tampoc, que sigui el mandat del relator proposar aquesta definició".

En aquest sentit, recorda que a Espanya, el terrorisme és tractat com un delicte en el marc del Codi Penal i de la legislació processal ordinària. "En conseqüència, a Espanya no s'ha adoptat mai una legislació especial per lluitar contra el terrorisme", sinó que "la lluita contra el terrorisme es porta a terme des de la llei, i en el marc definit per aquesta mitjançant l'actuació de les forces i cosses de seguretat, de l'actuació dels jutges professionals, independents i imparcials i de la cooperació internacional".