El gran impacte de la soledat no desitjada: "La cadira buida" a "Sense ficció"

La soledat no desitjada s'ha convertit en un dels grans reptes socials del nostre temps, però continua sent una realitat sovint invisible i silenciada. En una societat cada vegada més individualista i hiperconnectada, persones de totes les edats expliquen què significa sentir-se soles i com aquesta realitat impacta en la seva vida i la seva salut.

A través d'una trentena de testimonis, "La cadira buida", que "Sense ficció" estrena el 20 d'octubre, visibilitza i reflexiona sobre la soledat no desitjada, alhora que explora les diferents causes d'aquest problema social cada vegada més habitual. El documental també mostra què suposa conviure-hi o com es pot prevenir i revertir, entre altres coses, a través del retorn a la vida comunitària.

"La cadira buida" explica la història de cinc persones, de diferents edats, sexe i estatus social, que parlen de com els afecta la soledat no desitjada. El seu testimoni ve acompanyat de la mirada de professionals, filòsofs, sociòlegs i entitats socials, que incideixen en la necessitat de detectar i abordar la soledat no desitjada col·lectivament.

Sentir-se sol tot i estar envoltat de gent

Entre els testimonis del documental hi ha el de la cantant Alèxia Pascual, que exemplifica la paradoxa de la soledat en l'èxit. Malgrat l'exposició pública i l'admiració de l'audiència, l'Alèxia planteja com el món de l'espectacle pot generar un aïllament profund. El seu relat ajuda a visibilitzar que la soledat no desitjada no entén d'estatus social i que estar envoltat de gent no garanteix sentir-s'hi vinculat.

Quin preu més alt que he hagut de pagar per aconseguir els meus somnis.

La soledat en la maternitat

La criança i la maternitat poden implicar també molta soledat. Quan aquesta maternitat és en solitari, un model de família que cada cop va més en augment, la soledat es multiplica. Aquest és el cas de Sara Barrera, que parla de vincles, pors, precarietat i futur.

He tingut molts moments de molta soledat, amb tot el que comporta la criança, sense gaires eines ni gent disposada a donar-me un cop de mà.

Començar de nou després del dol

Un altre dels testimonis és el de Manolo Navarro. Té quatre fills i set nets i, així i tot, se sent sol. Va quedar vidu fa dos anys i des d'aleshores la soledat no desitjada ha ocupat la seva vida, tant que no podia viure a casa seva. Ell, com tantes persones de la seva edat, se sent sol malgrat tenir família. El Manolo explica com és començar de nou en soledat.

He estat al carrer fins a les sis de la matinada sol, assegut en un banc, després de morir la meva dona, perquè obrir la porta i entrar dins de casa em feia por.

La importància d'escoltar

Sergi Tapia, voluntari del telèfon de l'Esperança de la Fundació Ajuda i Esperança, destaca com d'important és l'escolta activa i l'acompanyament a través de l'atenció telefònica.

Darrere de totes les trucades crec que hi ha una part de soledat, perquè són gent que truca al telèfon d'una fundació per explicar els seus problemes o inquietuds.