El gran tapís de Miró amb la icònica estrella de La Caixa es restaura de cara al públic

Després de 38 anys tancat en una vitrina a la seu central de la Caixa, a la Diagonal de Barcelona, el tapís de Miró que conté la icònica estrella de l'entitat, ha començat el procés de restauració de cara al públic.

L'obra monumental, de 200 quilos de pes i que mesura 5x2 metres, s'ha traslladat al CaixaFòrum, on s'exposa en una de les sales mentre les conservadores li renten la cara.

Un màxim de 42 persones poden presenciar alhora la feina, que consisteix en una neteja per microaspiració de l'anvers i el revers del tapís un cop descosida la tela que el tapa i que permetrà veure'n la part posterior. 

També se li aplicarà vapor d'aigua per hidratar els teixits i s'analitzaran les fibres i els colors de la peça, com explica en aquest vídeo Anna Vila, conservadora científica de la Fundació la Caixa: 

La peça està en bon estat de conservació, però és important hidratar les fibres per evitar "que es debilitin i el procés sigui irreversible", ha comentat la conservadora. 

El projecte de restauració s'allargarà quatre setmanes i només es pot veure amb cita prèvia. 

Després l'obra continuarà com a mínim un mes al CaixaFòrum, tot i que és probable que s'hi estigui més temps perquè més persones la puguin veure. Després el tapís tornarà a la seu central de La Caixa, on estrenarà vitrina. 
 

La història del tapís de Miró per a la Caixa

L'origen del tapís és l'encàrrec que es va fer a Joan Miró per dissenyar el nou logotip de la Caixa.

A finals dels anys 70, l'aleshores anomenada Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears va acordar renovar i unificar la seva imatge corporativa.

L'agència nord-americana Landor, que va redefinir marques com Coca-cola o Levi's, va aconsellar que el logotip fos una creació de l'artista català, resident a les Balears i figura universal. 

En comptes de dibuixar una estrella de set puntes, com se li va demanar, Miró en va traçar una de cinc i els punts groc i vermell que l'acompanyen. La Caixa el va adoptar com a símbol, primer de forma tímida, però amb el temps ha esdevingut totalment icònica. 

Quan va crear el tapís, Miró ja tenia 87 anys. Per teixir-lo, va treballar al costat de l'artista tèxtil Josep Royo i cinc teixidores, amb llanes de diferents gruixos. Van ser cinc mesos de feina, durant sis dies a la setmana, a la fàbrica La Farinera de Tarragona. 

El tapís es va exposar primer breument el 1980 al Centre Cultural de Casa Macaya, que era seu de l'entitat financera. Després, i fins al 1984, va passar al Museu de la Ciència, ara anomenat CosmoCaixa. Des d'aleshores ha estat a la seu de la Diagonal. 

És el darrer dels set tapissos de gran format de Miró, cinc de les mateixes dimensions que el de la Caixa i dos més de més petits. Un dels grans va quedar destruït per l'atemptat al World Trade Center de Nova York.