La Grossa de Cap d'Any 2025
Campanades TV3
Mor Isiah Whitlock Jr.
Dispositiu de seguretat de Cap d'Any
Violència masclista 2025
Títols transport 2026
Novetats llibres 2026
Or i plata en màxims històrics
Euríbor
Balisa V-16
Girona radar carrer Pedret
Barça Camp Nou
Williams Supercopa
Derbi Espanyol Barça

Jakarta

El gravat més antic descobert fins ara, d'entre 430.000 i 540.000, s'ha trobat a l'illa de Java

El gravat va ser realitzat per un Homo erectus en la superfície d'un mol·lusc, ara fossilitzat

Redacció

14/12/2014 - 20.37 Actualitzat 15/12/2014 - 20.08

Un equip internacional de científics ha descobert el gravat més antic del que es tingui coneixement, fet pel ser humà. El gravat va ser realitzat en la superfície d'un mol·lusc, ara fossilitzat, trobat a l'illa de Java. L'antiguitat es calcula d'entre 430.000 i 540.000 anys. Aquest gravat hauria estat fet per un "Homo erectus".

 

 

El descobriment seria l'exemple creatiu conegut, de moment, fet per humans primitius, de forma deliberada sobre una superfície. La troballa farà reescriure capítols importants de la història humana, tal com assenyala Stephen Munro de l'Escola d'Arqueologia i Antropologia de la Universitat Nacional Australiana, membre de l'equip de recerca que ha fet el descobriment.

El gravat acabat de descobrir s'assembla als més antics coneguts fins ara, i que estan associats ja sigui a Neandertals ja sigui a humans anatòmicament moderns, de fa uns 100.000 anys.

 

 

No és clar si el patró gravat servia per a algun propòsit pràctic o va ser només una manifestació artística.

El mol·lusc fòssil va ser trobat fa cent anys, però només recentment va ser possible advertir-hi la presència d'aquests patrons en ziga-zaga gravats de manera artificial.

L'Homo erectus es proveïa d'aliments aquàtics

L'equip internacional que ha fet les anàlisis ha arribat a la conclusió que l'"Homo erectus" obria les petxines foradant-les amb una dent de tauró, exactament en el punt d'unió del molusc. La perforació del molusc i la conseqüent destrucció feien que les valves de la petxina s'obrissin, permetent així menjar el seu contingut. És una prova que l'Homo erectus va explotar de manera força experta aquests recursos alimentaris aquàtics, i encaixa amb altres evidències que probablement obtenia aliments dintre de l'aigua i a les zones costaneres.