El gravat més gran del paleolític superior a la península Ibèrica, dissenyat amb esbós

El gravat més gran del paleolític superior a la península ibèrica acaba de ser descobert al jaciment rupestre del Vale do Côa a Portugal i segons les conclusions dels arqueòlegs, va ser realitzat amb un esbós previ.

Es tracta del gravat d'un ur, o brau salvatge, de 3,5 metres i 23.000 anys d'antiguitat i ha estat trobat sobre una paret de pissarra de més de sis metres.

Les dimensions de l'obra, ha explicat Thierry Aubry, el director arqueològic, confirmen que "els que gravaven sobre la pedra van haver de fer abans un esbós":

"Es pressuposa que quan estaven dibuixant sobre la roca la part del cap de l'ur no podien veure la resta del cos, de manera que havien de tenir un esbós per continuar ja que l'artista no tenia visibilitat de tot el conjunt"

Segons Aubry, es tracta d'un ur comparable, per les seves dimensions, amb els descoberts a la zona paleolítica francesa de les coves de Lascaux.

La pedra on es va gravar l'animal estava enterrada prop de la desembocadura del riu Côa, al terme municipal portuguès de Fariseu, una zona fronterera amb el Parc Natural Arribes de Duero, a Espanya.

 

La importància de la troballa, ha matisat Aubry, no seria tant la dimensió de la peça, sinó la localització: el gravat estava cobert de terra i sobresortia un metre sobre la superfície i, a més, se'n podia veure el dibuix de la gropa de l'ur.

"En estar soterrada, podem comprovar els estrats i els vestigis de l'època, cosa que ens donarà informació sobre el que feien els homes del paleolític"

Els arqueòlegs que investiguen tots els gravats trobats en aquest jaciment, declarat Patrimoni de la Humanitat el 1998, han arribat a la conclusió que els artistes que van fer les peces no vivien a les ribes dels rius Côa i Águeda, on s'han trobat les restes.

 

 

Composicions artístiques

El gravat d'aquest ur gegant no es va realitzar com a peça aïllada. A l'interior, i a base d'una tècnica amb "piquets", apareixen una cérvola, una cabra i un vedell d'ur.

A més, a la part dreta del panell van ser gravats altres urs, animal que es va extingir al segle XVII, cérvols i cavalls de dimensions més reduïdes.

 

Els experts creuen que la figura més gran es va fer primer i després van afegir les més petites. Aquesta, però, no es tracta de l'única composició artística que es pot veure al jaciment.

En les 1.500 roques que hi ha als 7 quilòmetres del Vale do Côa i en els 91 panells rocosos de la zona espanyola de Siega Verde, on també hi ha un jaciment arqueològic, s'han localitzat gran quantitat de gravats amb diverses figures d'animals.

En general, els homes del paleolític pintaven els animals herbívors que caçaven, encara que també s'han trobat gravats de cànids i a la zona del Côa una figura humana coneguda com l'"home de Pisco".

 

 

El projecte Hispano-portuguès dels dos jaciments paleolítics de la zona

Aquest descobriment dóna un nou impuls als experts que treballen al Vale do Côa i a Siega Verde, que preveuen tirar endavant fins al 2021 activitats per posar en valor els dos jaciments.

Un dels reptes més importants serà augmentar la investigació arqueològica. El projecte preveu el desenvolupament d'investigacions subaquàtiques. Es creu que podria haver-hi gravats sota l'aigua ja que en el paleolític superior al riu Águeda discorria en un nivell força més baix.

 

Pretenen, a més, investigar el paratge en el qual s'assentaven els homes del paleolític i que, presumiblement, seria la ribera d'Aguiar, un aqüífer que discorre paral·lel als rius Águeda i Côa. Un enclavament fonamental, segons Thierry Aubry, per documentar la connexió dels jaciments rupestres del Vale do Côa i Siega Verde.