El gust de tap d'alguns vins no prové del suro, segons un estudi científic

En l'estudi s'ha fet un seguiment físic, químic i organolèptic de l'evolució durant tres anys d'un vi embotellat i tapat amb suro, plàstic o corona. El mal anomenat gust de tap no només s'ha trobat en ampolles tapades amb aquest material. El tricloroanisol, el TCA, és una derivació d'algun compost amb clor usat en algun dels processos productius, d'emmagatzematge o de distribució dels diferents elements que participen en el negoci del vi. Els "someliers" ja saben que algun pesticida amb què s'hagin tractat les sureres, o els palets de fusta dels magatzems, o alguna pintura mal usada en un celler pot portar el TCA al vi. Ara, la seva feina és que els consumidors deixin de dir gust o olor de tap i diguin gust o olor de florit, que és el més semblant a l'aroma que agafa el vi amb TCA. Es calcula que el 0,8 per cent de les ampolles de vi tenen gust de florit. Relacionar aquest fracàs amb el tap havia estat fins ara una excusa fàcil tant per als enòlegs com per als aficionats al vi.