El Japó s'emmiralla en un projecte científic a Catalunya per recupera la biodiversitat
El govern japonès s'ha adonat que gairebé no els queda res de la natura excepcional que tenien fa només 5 dècades. Pel que fa a ocells, n'han perdut el 99%.
Aquesta xifra la saben amb certesa, però hi ha altres grups d'animals que també han desaparegut gairebé per complet, com els insectes o els amfibis. El motiu és la gran quantitat de pesticides i fertilitzants químics que han fet servir durant dècades.
Després de la Segona Guerra Mundial, el Japó va buscar varietats d'arròs d'alt rendiment per alimentar la població. Varietats que requerien quantitats ingents de productes químics. Entre altres coses, aquelles varietats d'arròs eren molt vulnerables a les plagues.
A més, era una manera que la indústria de l'armament desenvolupada durant la guerra seguís tenint ingressos, reconvertida per produir aquests químics que l'agricultura demandava. Es va convertir en un dels països amb més ús de productes químics del món. Els efectes van ser devastadors.
L'equip d'investigadors BiBio, referent mundial de la conservació
Ara, el govern del Japó ha enviat una delegació de científics a Catalunya per conèixer pràctiques agrícoles respectuoses amb la biodiversitat. L'encapçala Hobun Ikeya, director de la Societat Japonesa de Conservació d'Ecosistemes:
Abans, Japó era un país amb una natura meravellosa i rica. Avui no en queda gairebé res.
Ikeya fa aquesta afirmació mentre observa al seu voltant unes vinyes del Penedès envoltades de bosc.
És per això que estan investigant què fa la resta del món per combatre l'extinció d'espècies i, alhora, poder cultivar de manera més responsable. "El nostre objectiu és conservar el que ens queda i augmentar els espais naturals rics en espècies", diu el doctor Ikeya.
I és que el govern japonès vol canviar el seu model agrícola, tan intensificat, i per fer-ho han consultat els principals equips d'investigació dels Estats Units. Els americans els han enviat a Catalunya, a conèixer el que és el seu referent, el grup de Recerca en Biodiversitat Bibio, del Museu de Ciències Naturals de Granollers-Beta.
L'exemple dels ratpenats que ajuden els pagesos
Aquest equip de científics catalans és pioner en conservació i , sobretot, en pràctiques agrícoles que tinguin en compte la biodiversitat. Conservant les espècies aconsegueixen que la fauna ajudi a mantenir a ratlla altres plagues.
La investigadora Carme Tuneu explica a la delegació científica japonesa en què consisteix un dels seus projectes. "En aquesta vinya treballem amb ratpenats. Afavorint-los aconseguim que mengin 5 plagues diferents ja existents i d'altres que poden ser potencials".
I és que un sol ratpenat pot menjar en una nit el 80% del seu pes en insectes. A més, són generalistes, és a dir, que mengen una varietat tan gran d'insectes que són implacables contra multitud de plagues.
Davant de la mirada d'estupefacció dels científics japonesos, els biòlegs de BiBio mostren la seva tasca en unes vinyes del Celler Recaredo, a Sant Sadurní d'Anoia. Aquí, treballant colze a colze amb els viticultors, han aconseguit un exemple de com fer viticultura biodinàmica (un pas més de l'ecològica) gràcies a mantenir la salut dels ecosistemes en els quals es troba la vinya.
"Hem entès que hem de cuidar els boscos, el mosaic agroforestal i totes les seves espècies, perquè ens ajudin en el cultiu", els explica Roger Rovira, tècnic de viticultura de Recaredo.
I és que en tots els anys que porten sense utilitzar pesticides ni fertilitzants químics han aconseguit que hi tornin multitud d'espècies. Tenen més papallones i més ratpenats "i les plagues han baixat en picat", diu en Roger, que sosté una caixa niu de ratpenat.
Al Japó, el 90% de les espècies de ratpenats endèmics estan en greu perill d'extinció. La delegació de científics japonesos no coneixia cap experiència que afavorís l'espècie per acabar amb les plagues i, per Hobun Ikeya, seria un dels mètodes a incorporar.
La investigació dels col·legues catalans, amb ratpenats, es podria aplicar perfectament a l'arròs al Japó, igual que ho feu aquí al Delta de l'Ebre o a Girona. Aconseguiríem camps més sans i resilients i, a més, augmentaria la població de ratpenats i totes les espècies associades.
La solució per reconvertir l'agricultura intensiva en ecològica està a Catalunya
Ara mateix només un 1% de l'agricultura del país nipó és ecològica. L'objectiu del seu govern és arribar al 25% abans del 2050 i, si és possible, cap al 2030. Volen disminuir un 50% l'ús de pesticides químics sintètics i un 30% el de fertilitzants.
Saben que necessiten un canvi de model urgent i han trobat l'exemple a Catalunya. Però la ironia és que aquest tipus de pràctiques en què treballa l'equip de BiBio encara són una excepció, i que aquí també ha disminuït –tot i que no tant– la població d'aus per culpa dels productes químics en l'agricultura. De fet, a tot Europa la caiguda d'ocells lligats a ambients agraris és del 77%.
Per Carol Sierra, investigadora de BiBio, haurien de ser pràctiques més esteses. "Agricultura i biodiversitat han d'anar de la mà. És l'única manera de fer una agricultura que mantingui els nostres ecosistemes. Tenim la solució aquí a Catalunya i no l'estem aprofitant. Hauria de ser un exemple a seguir molt més generalitzat".