
El jutge Peinado cita avui Begoña Gómez, l'últim pas abans d'enviar-la a judici amb jurat popular
Redacció
Begoña Gómez compareix aquesta tarda en audiència preliminar davant el jutge Juan Carlos Peinado, que ha instruït la causa contra la dona del president espanyol pels delictes de tràfic d'influències, corrupció en els negocis, malversació de cabals públics i apropiació indeguda.
A banda de Begoña Gómez, el magistrat del jutjat número 41 de Madrid ha convocat els altres dos investigats en el cas: l'assessora Cristina Álvarez i l'empresari Juan Carlos Barrabés. El jutge instructor va advertir tots tres que havien de comparèixer en persona i que, en cas de no fer-ho, podrien ser conduïts "per la força pública".
L'audiència prèvia posa fi a la fase d'instrucció i el magistrat haurà de decidir si envia el cas a l'Audiència Provincial de Madrid perquè es convoqui un judici i si imposa mesures cautelars als tres investigats. Fa dues setmanes, la interlocutòria del jutge ja els advertia de la possibilitat d'adoptar mesures cautelars "que evitin o minimitzin el risc d'intentar eludir l'acció de la justícia."
L'entitat ultracatòlica Hazte Oír, que lidera l'acusació particular, ja ha demanat que s'ordeni la retirada del passaport i la prohibició de sortir del país a la dona del president del govern espanyol i als altres dos investigats.
L'origen de la investigació
La investigació dirigida pel jutge Juan Carlos Peinado va començar el 2024 arran d'una denúncia de l'organització ultra Manos Limpias, que l'acusava, a partir de retalls de premsa, d'aprofitar la seva posició per fer cartes de recomanació a favor d'empresaris i haver intervingut en el rescat d'Air Europa.
Begoña Gómez, que treballa a l'Institut d'Empresa, va tenir relació per la seva feina amb els propietaris de l'empresa Globalia, que també ho són de la companyia aèria Air Europa. I aquesta companyia va finançar un acte de l'Institut Empresa on ella treballa i que codirigeix.
Després d'aquest fet, el Consell de Ministres va aprovar el rescat de la línia aèria –i d'altres–, amb els fons creats durant la pandèmia, que estaven destinats a apuntalar les empreses que ho estaven passant malament.
Un dels altres elements investigats és la càtedra a la Universitat Complutense de Madrid que Gómez codirigia, en la qual va participar un empresari que poc després es va presentar a un concurs públic i va presentar més de 30 cartes de recomanació. Una d'aquestes la va firmar Gómez.
Després de dos anys d'investigació, el jutge Peinado va tancar el 13 d'abril la instrucció del cas i va decidir processar Begoña Gómez, la dona del president espanyol, Pedro Sánchez, per quatre delictes: corrupció en els negocis, malversació de cabals públics, tràfic d'influències i apropiació indeguda.
Pel magistrat, que proposa que Gómez sigui jutjada per un jurat popular, existeixen prou indicis per processar-la per tràfic d'influències, i afirmava en la interlocutòria que no ha trobat un cas similar en democràcia: "Les conductes que provenen de palaus presidencials, com aquest cas, semblen més pròpies de règims absolutistes, per sort, ja oblidats al nostre estat."
En el seu escrit, el titular del jutjat número 41 de Madrid defensa que la "relació de parentiu" entre Gómez i Sánchez "és la causa que es considera fonamental per poder apreciar la possible concurrència" d'aquest delicte i dels que se'n deriven.
En el mateix procediment, Peinado també troba indicis per processar l'assessora de Gómez a La Moncloa, Cristina Álvarez, pels mateixos delictes, i l'empresari Carlos Barrabés, per tràfic d'influències i corrupció en els negocis.
Càtedra amb contractes "al marge de la normativa"
Entre les línies d'investigació del jutge, hi ha la creació d'una càtedra a la Universitat Complutense de Madrid i la contractació de Begoña Gómez com a codirectora, així com l'assignació de diversos contractes públics a empreses de Juan Carlos Barrabés, que la va assessorar en la càtedra.
El 25 de maig, un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil de 317 pàgines al qual va tenir accés 3CatInfo assenyalava que no s'han trobat moviments opacs en els comptes bancaris de Begoña Gómez, ni tampoc irregularitats en la creació de la càtedra que va codirigir.
Tot i això, l'UCO sí que troba anomalies en tres contractes que es van fer a les empreses Deloitte Consulting i Making Science Group per crear un programari vinculat amb la càtedra i desenvolupar una plataforma de transformació, perquè s'haurien fet sense seguir el que diu la llei en el sector públic.