El Jutjat d'Instrucció 7 ja investiga 4 dels 8 comandaments policials que van actuar a Barcelona l'1-O

ACN Barcelona.-El Jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona investiga quatre dels vuit caps operatius que van comandar la policia espanyola en les seves actuacions en escoles de la ciutat l'1-O. En total hi ha 63 agents identificats que haurien actuat de forma desproporcionada, 24 dels quals ja estan investigats, alguns dels quals en més d'una peça. De les 27 peces obertes per les 27 escoles on hi va haver càrregues policials, cinc estan arxivades definitivament, dotze estan arxivades però recorregudes i deu més segueixen endavant, en set de les quals hi ha agents investigats. En total hi va haver 297 ferits, dels quals 275 van presentar denúncia.

L'Ajuntament de Barcelona, única acusació popular present a les 27 causes, ha fet balanç judicial de la investigació un any després dels fets. Els centres amb més ferits van ser l'escola Ramon Llull, amb 33 víctimes, la Mediterrània, amb 30 ferits, i l'IES Pau Claris, amb 23. En tres de les escoles, com la Dolors Monserdà-Santapau de Sarrià-Sant Gervasi, el Pau Romeva de Les Corts i l'Escola Pia Sant Antoni, es van usar salves, i al Ramon Llull es van disparar pilotes de goma, una de les quals va inutilitzar l'ull a Roger Español.Els centres en els quals s'ha aconseguit investigar els policies són l'escola Mediterrània (cap de l'operatiu i un subinspector), l'IES Pau Claris (un subinspector i dos agents), el Fedac d'Horta (cap de l'operatiu), l'Àgora (cap de l'operatiu i dos agents), l'escola Infant Jesús (cap de l'operatiu), la Pia de Sant Antoni (cap de l'operatiu), el Ramon Llull (un inspector en cap, un subinspector i onze agents) i l'escola Dolors Monserdà (un inspector i un agent). En alguns centres de votació s'ha pogut identificar més d'una desena d'agents, com el Ramon Llull, el Dolors Monserdà i el CAP Guinardó.L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i el tinent d'alcaldia Jaume Asens han volgut repassar la trajectòria judicial de les investigacions contra l'actuació policial i han reafirmat públicament la seva petició al govern espanyol i a la fiscalia perquè col·laborin amb el jutge en la identificació dels policies que haurien actuat de forma desproporcionada però encara no s'han pogut identificar. Així mateix, l'Ajuntament ha demanat a Instrucció 7 que citi com a testimoni el màxim cap de l'operatiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos. Tot i això, Colau ha dit que la investigació no va contra cap cos policial sinó contra una "actuació brutal i infame".De fet, Colau s'ha mostrat sorpresa pel fet que el govern espanyol no hagi demanat disculpes ni s'hagi posat en contacte amb les víctimes, cosa que ha qualificat "d'anomalia". Asens creu que l'executiu espanyol està "incòmode" amb aquesta investigació i ha qualificat d'"insult" l'actitud "passiva i obstructiva" de la fiscalia.En aquest sentit, han demanat també "responsabilitats polítiques" als dirigents que van ordenar aquelles càrregues i Colau ha recordat que aquestes responsabilitats no caduquen, igual que ella va demanar disculpes a les víctimes de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor 30 anys després per la mala atenció rebuda per part del consistori.Colau ha qualificat de "violència policial sistemàtica" i "fets molt greus i traumàtics" l'actuació de la policia espanyola aquell dia, que van provocar una "gran alarma social". Per això, creu que el consistori ha de "defensar la democràcia i el prestigi de les institucions", de qui els ciutadans poden "desconfiar" per aquella actuació policial. Per recuperar aquesta confiança, creu que l'administració "ha d'anar fins al final" en l'aclariment dels fets, "reaccionar amb exemplaritat" i que "no hi hagi impunitat" perquè "no torni a passar mai més".En canvi, han elogiat la feina "titànica" del magistrat instructor, que recentment ha rebut un lleuger reforç.