Els libanesos viuen pendents aquests dies de l'escalada bèl·lica entre Israel i Hezbollah, al sud i a l'est del país. Beirut ha estat bombardejada diversos cops aquesta setmana i Netanyahu, reticent a escoltar la comunitat internacional, ha ordenat la invasió terrestre. 

Un any després dels atacs de Hamas al sud d'Israel, la intensificació del conflicte aterra sobre un Líban en fallida, amb una població extenuada pels estralls que la corrupció ha fet entre la classe mitjana, ara totalment empobrida.

Què ha passat en un país que es va arribar a conèixer com "la Suïssa del Pròxim Orient"? Això és el que vol explicar el documental "El Líban, l'atracament del segle", dirigit per Miyuki Droz Aramaki, Sylvain Lepetit i Sébastien Séga. 

Una crisi sense precedents

L'agost del 2020, una brutal explosió a Beirut deixava al descobert la deixadesa de les institucions: 2.750 tones de nitrat d'amoni, emmagatzemades des de feia sis mesos sense cap mena de vigilància ni seguretat, van saltar pels aires. Hi van morir més de 200 persones, més de 7.000 van resultar ferides i 300.000 libanesos van perdre casa seva. Les autoritats van prometre una investigació ràpida, però de fet la van bloquejar. 

La tragèdia visibilitzava la profunda crisi econòmica i financera en què el Líban està immers des de fa cinc anys. A finals del 2019, un milió de persones van sortir al carrer després d'un seguit de fallides econòmiques: bancs privats que van suspendre l'accés dels clients als estalvis i comptes corrents, la caiguda en picat de la moneda libanesa, i unes taxes d'atur, inflació i pobresa que indicaven una profunda crisi estructural. 

El documental "El Líban, l'atracament del segle" assenyala els responsables de la que probablement és la malversació de fons més gran de la història. 

"Amb la complicitat dels banquers, un grapat de dirigents ha jugat amb els estalvis del poble libanès. Sis famílies d'antics líders de milicians i de multimilionaris s'han aprofitat de la guerra civil per arrogar-se tots els poders, polítics i econòmics…abans de saquejar l'Estat. Aquesta banda organitzada ha enfonsat el país, des del 2019, en una crisi econòmica sense precedents."

En el film hi intervenen alguns dels responsables d'aquesta malversació, com l'exgovernador del Banc Central, Riad Salameh, o l'antic cap dels drusos, Walid Jamblatt. I ho fan sense ni un bri d'autocrítica. 

Com un casino

Aramaki, Lepetit i Séga comparen les finances del país amb un casino i assenyalen, amb noms i cognoms, els responsables de la fallida econòmica libanesa. De la mà de periodistes, juristes, economistes, historiadors i ciutadans empobrits construeixen un relat demolidor del que ha passat al Líban. En paraules de Sali Hafez, una de les veus que apareixen al film, "és un robatori a gran escala, perpetrat per l'Estat i pels bancs". Sylvain Lepetit, coautor del documental, reflexiona en el film:

"Aquest drama té les arrels en la societat libanesa, però és una història universal: la d'un capitalisme ferotge en què un estat feble i gangrenat per la corrupció deixa els més desposseïts abandonats a les urpes dels més rics."

La ruïna econòmica ha expulsat del país 15 milions de libanesos, que viuen expatriats arreu del món. És a dir, el quàdruple de la població actual del Líban.

Fitxa tècnica

Un documental de Miyuki Droz Aramaki, Sylvain Lepetit i Sébastien Séga

Producció executiva: Zeppelin Productions i Caravelle Productions

Direcció de producció: Fabien Giraud