El llenguatge està a la base del racisme quotidià

El racisme no sempre és visible, però està molt present a la societat. "Passa cada dia." Així de contundent s'expressa la Daybelin Juares, quan parla d'incidents racistes. Aquesta barcelonina d'origen hondureny ho ha patit diverses vegades en pròpia persona: l'han insultat, amenaçat i, fins i tot escopit.

També ho viuen de manera quotidiana les seves companyes de l'Associació de Dones Migrants Diverses. Denuncia que les agressions es produeixen al metro, el bus, al carrer i a les cases on treballen com a assistents. Les associacions que atenen les víctimes i els Mossos d'Esquadra corroboren que els transports públics i els espais d'oci nocturn són els llocs on hi ha més agressions. Són espais públics, amb molta concurrència i on els agressors sovint van en grup.

El transport públic és un dels espais on més incidents per odi es denuncien

"Porto quinze anys aquí i he patit agressions en espais com el metro i al carrer", explica Diego Falconí, advocat especialitzat en drets humans.

Falconí és professor universitari d'origen equatorià. Denuncia que li han cridat "maricó" només per portar una mascareta rosa. "La violència té diferents formes: física, psicològica i verbal". A cada persona l'afecta de manera diferent, però les paraules no són innòcues.

"Minimitzar els insults és ser còmplices de la violència"

El llenguatge és la base de la discriminació i té conseqüències, segons la periodista valenciana Paloma Chen. Falconí afirma amb contundència que "minimitzar els insults és una manera de ser còmplice" perquè es perpetuï la violència que pateixen de manera quotidiana persones com la Daybelyn.

Coincideix amb aquesta opinió la fiscal de delictes d'odi i discriminació de València: "Moltes vegades som tota la societat molt més còmplices del delicte d'odi del que pensem". Susana Gisbert alerta dels acudits racistes o coses que passen per WhatsApp o xarxes socials: "Estem fent un dany que moltes vegades no som conscients del que estem provocant".