El Llindar: recuperar estudiants que s'han donat per vençuts

A Catalunya, la xifra d'abandonament escolar prematur se situa en un 14,8%. Són joves d'entre 18 i 24 anys que no tenen cap titulació més enllà de l'ESO. I aquí, encara s'hi han de sumar els que han abandonat abans d'acabar l'ensenyament obligatori.

El Llindar és un centre de noves oportunitats que acull 50 d'aquests estudiants, té una llarga trajectòria i és referència a Catalunya. Va néixer fa 18 anys amb només vuit alumnes i actualment acull un total de 450 joves d'entre 14 i 25 anys que fan diferents tipus de formació.

Encara que no hi ha un únic perfil, els alumnes d'aquesta aula són joves que han sortit del sistema educatiu: acumulen repeticions de curs, absentisme i expulsions del centre, com explica Begonya Gasch, que és la directora del centre:

Tenim un sistema educatiu que és molt estandarditzat i poc flexible, i sistemàticament deixa joves fora que viuen una experiència d'infern des de la primària, que van aguantant i escalfant cadires, i que arriba un moment que exploten.

Els inicis al centre no són fàcils, són joves a qui pràcticament ja no els queda cap vincle amb el sistema educatiu, però la proposta del centre els torna a enganxar. El testimoni de l'Abel és clau:

Quan anava a l'institut, veia el futur molt negre. Pensava que acabaria ficat en drogues o mort. Ara veig que si faig alguna cosa que m'agradi, m'esforço.

Les classes s'organitzen en grups reduïts d'uns 12 alumnes, que els permet una atenció individualitzada. Aquí es combina el repàs de matèries: català, castellà o matemàtiques, amb els tallers professionalitzadors, com fusteria, cuina o mecànica.

Però més enllà de les capacitats acadèmiques que té cadascú, l'aspecte que més s'ha de cuidar és l'emocional. I és que són joves que arrosseguen moltes etiquetes i, al principi, anar al Llindar n'és una més, com expliquen l'Ília i l'Abel:

Tenia por d'entrar aquí, m'havien parlat del Llindar i em deien que hi anava tota la xusma.

Em deien que aniria amb gent com jo, m'ho deien com una amenaça.

La Miranda Díaz, que és la coordinadora de l'aula taller i tutora d'aquest grup, explica que la gestió del dia a dia no és fàcil, però que quan veu el recorregut que fan aquestes estudiants, val la pena:

Arriben molt enfadats, amb una autoestima molt baixa i amb moltes inseguretats respecte a tot el que té a veure amb l'educació. La satisfacció és veure com aconsegueixen fer un bon procés educatiu i, sobretot, personal.

Alguns d'ells acreditaran el títol d'ESO, i faran altres itineraris educatius professionalitzadors que ofereix el mateix centre, però el canvi significatiu és que tots ells imaginen un futur diferent del que pensaven fa un temps. És un futur més esperançat, vinculat al fet de formar-se com una oportunitat i un repte, i que fa pensar a alumnes com en David que un altre camí és possible:

Jo pensava que acabaria al carrer, que amb prou feines podria treballar a un McDonalds. I ara no, ara estic aquí, i crec que em puc menjar el món.