El Marroc eludeix tota responsabilitat en la crisi de Ceuta i l'atribueix a un cúmul de factors
El govern del Marroc ha trencat el silenci de les últimes hores sobre la crisi migratòria a Ceuta. Rabat ha atribuït els fets a una combinació de l'actuació de les xarxes de tràfic de persones, a la desinformació i als malentesos al voltant d'una sentència del Tribunal Suprem d'Espanya sobre les devolucions en calent, que apuntaven a la possibilitat d'accedir a l'espai europeu amb facilitat i sense conseqüències.
Aquestes "malinterpretacions", derivades de la intoxicació informativa, "van reforçar entre alguns dels que desitjaven migrar la convicció que era possible evitar el retorn immediat", ha manifestat el Ministeri de l'Interior aquest diumenge en un comunicat.
La Fiscalia marroquina ha obert "una investigació judicial" sobre aquesta crisi –que ja hauria provocat un centenar de morts– per tal de "revelar les responsabilitats".
Rabat defensa la seva gestió
En la primera valoració pública de la incursió massiva de desenes de milers de persones, Rabat ha defensat la seva actuació des del començament de la crisi.
El govern del Marroc assegura que va adoptar "un enfocament proactiu i integral, augmentant els nivells de vigilància i mobilització, enfortint la preparació dels diversos serveis de seguretat i autoritats territorials i intensificant el control terrestre i marítim".
Tot això va permetre, diuen, "controlar el curs dels esdeveniments, protegir vides, preservar l'ordre públic i assegurar les fronteres, respectant estrictament les disposicions legals i el principi de proporcionalitat en la intervenció".
El Ministeri també ha aportat per primera vegada les seves pròpies xifres de víctimes.
Reconeix 11 morts en territori marroquí
El Marroc ha admès 11 morts en el seu territori, deu d'ells ofegats, mentre treballa amb Espanya per verificar la resta de víctimes. Si aquests morts confirmats per les autoritats marroquines se sumen a les 72 víctimes oficials confirmades per Espanya, la xifra supera la vuitantena. Fonts policials han apuntat a 3CatInfo que la xifra ja se situa en un centenar.
El Marroc ha reconegut també l'entrada d'unes 40.000 persones a la ciutat de Ceuta i 1.135 més a Melilla. Segons les autoritats espanyoles, només a Ceuta en van entrar més de 50.000, tot i que la majoria ja han tornat al seu país d'origen.
El Marroc es reivindica com a "soci fiable i responsable"
Rabat insisteix que "la gestió del fenomen migratori" només es pot dur a terme "dins del marc d'un enfocament integral basat en la responsabilitat compartida, l'autèntica solidaritat i el repartiment equitatiu de la càrrega".
En aquest sentit, es reivindica i afirma que el Marroc "seguirà sent un soci fiable i responsable, compromès amb l'enfortiment de la cooperació i la coordinació internacionals en la lluita contra la migració irregular i el tràfic de persones".
Mentrestant, assegura, "continuarà adoptant totes les mesures necessàries per protegir l'ordre públic, salvaguardar la seguretat fronterera i garantir la seguretat de les persones i els béns, en el marc de l'estat de dret i el respecte a les obligacions nacionals i internacionals del Regne".
Albares defensa la gestió i critica Itàlia
El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha posat en valor la feina feta per la policia espanyola, guàrdia civil i l'exèrcit. I ha comparat la situació de Ceuta amb la de l'illa de Lampedusa criticant a Itàlia.
Ha estat un fet inèdit. També la devolució d'aquests milers de persones. Itàlia no és capaç de resoldre la situació de Lampedusa com ho ha fet Espanya.
En una entrevista a TVE, el ministre ha assegurat que el Marroc ha ofert la seva col·laboració des del primer moment per intentar impedir aquest flux de persones i per dur a terme el seu retorn.
Albares assegura que Brussel·les ha d'assumir aquesta situació i que exigirà solidaritat a tots els estats.
Ceuta i Melilla són les dues úniques ciutats europees amb una frontera terrestre amb Àfrica i plantegen uns desafiaments que no es pot plantejar en qualsevol altre ciutat europea.
Albares ha negat cap errada dels serveis d'inte·ligència i ha insistit també en l'"activitat inusual a les xarxes socials que amplificava i deformava la sentència del Suprem" assegurant, fins i tot, que "s'havien obert les fronteres".