Un centenar de morts a Ceuta mentre creixen les denúncies per desaparició: "No tenen lloc on acollir els cadàvers"

Moltes famílies marroquines busquen els seus parents desapareguts o morts durant l'entrada massiva de migrants a Ceuta, el 30 de juliol.

La majoria utilitzen les xarxes socials o els mitjans de comunicació per tenir alguna informació sobre la persona que busquen.

Però la policia recomana que el procés es faci a través d'una denúncia per poder comparar dades amb les dels cossos que fins ara s'han recuperat en aigües espanyoles. Fonts policials a què ha tingut accés 3catinfo ja parlen d'un centenar de víctimes mortals, tot i que l'última xifra oficial que ha donat el delegat del govern a Ceuta, Miguel Ángel Pérez Triano, és de 72.

Una xifra encara provisional, perquè el Marroc no ha informat dels cadàvers que es puguin haver trobat a l'altra banda de la frontera. Tot i el silenci del govern alauita, alguns mitjans marroquins informen de 17 morts més. Hi ha ONGs com Caminando Fronteras, que tenen constància de 84 persones mortes, segons han informat a 3catinfo.

Dels cadàvers recuperats per la Guàrdia Civil i Salvament marítim només se'n sap que un correspon a una dona.

Els cossos els estan traslladant de les dependències del Servei Marítim de la Guàrdia Civil fins a l'Hospital Militar, on s'espera l'arribada dels forenses i d'experts en identificació per accelerar les tasques d'identificar els cadàvers.

Repatriar els cossos serà difícil

La crisi de Ceuta ha deixat al descobert el drama humà dels migrants: els qui han mort difícilment podran ser repatriats perquè la ciutat no té la infraestructura necessària per gestionar un nombre tan elevat de víctimes.

Per Helena Maleno, portaveu de l'ONG Caminando Fronteras, la repatriació dels cossos és complicada per la dificultat d'identificació i accés a les mostres d'ADN, i molts acabaran sent enterrats sense que les famílies els puguin identificar.

Maleno ho ha explicat al programa "Tot es pot parlar" de Catalunya Ràdio: "En zones on tenen més càmeres frigorífiques o més capacitat, els forenses decideixen guardar els cossos un temps prudencial mentre es fa la identificació".

No serà el cas de Ceuta, segurament: "A Ceuta, Melilla o el Hierro s'enterra les persones molt ràpid, perquè no tenen lloc on acollir aquests cadàvers".

Maleno apunta les dificultats que hi haurà per fer la identificació de tots aquests cossos: "És molt complicat, per la situació migratòria i de vulnerabilitat que tenen les famílies. Primer, per la criminalització que es fa del procés migratori", lamenta la portaveu de Caminando Fronteras.

"Estem parlant de víctimes invisibilitzades i de famílies que no saben res dels seus drets", assegura, "una família ha de tenir accés a posar una denúncia, la denúncia és el primer pas en la recerca d'una persona".

Els problemes per obtenir ADN

Després, s'ha de poder fer les proves d'ADN a familiars per veure si es corresponen amb les de la víctima, cosa que en aquest cas, no és tan fàcil, segons Maleno: "S'ha de recollir ADN de familiars que poden estar al Marroc, al Sudan, a Tunísia o a Algèria, perquè hi ha molta gent d'aquestes nacionalitats que pugen cap a Ceuta."

Segons la portaveu de Caminando Fronteras, ni el ministeri d'Exteriors espanyol ni els consolats del Marroc estan donant cap facilitat per al procés.

"Els soldats espanyols que hi ha en aquests països no poden anar a buscar una mostra d'ADN amb garanties per enviar-la a Espanya". Maleno assegura que tampoc s'estan fent proves d'ADN a la banda del Marroc i que fins i tot s'està impedint que les denúncies arribin a Espanya.

Pel contacte que l'ONG manté amb les famílies que busquen, Maleno parla de desenes de persones desaparegudes: "Es el moment més complicat, perquè quan una família té el cadàver identificat, el pot enterrar, i amb tot el dolor que representa, pot fer el dol i tancar-lo."

"Però per les famílies dels desapareguts és un dolor etern que no es pot tancar mai. Necessiten acompanyament i necessiten una resposta oficial".

La inacció de les administracions

Hi coincideix totalment l'educador social i membre l'Associació Elín de Ceuta Ramsés Mohamed Azumik, que reclama una resposta ràpida de les administracions per fer front a la crisi.

Azumik denuncia la inacció oficial per als migrants que no han tornat al Marroc: "Nosaltres estem acompanyant aquestes persones i intentem que el govern entengui que no tornaran, que s'estimen més morir de gana que tornar al Marroc"