El menú de Nadal, fins a un 50% més car que fa cinc anys: per què s'ha encarit tant el menjar?

S'acosten dies de molt consum i despesa. Ja fa dies que les famílies preparen els àpats de Nadal avançant compres per no quedar-se sense producte i per evitar ensurts d'última hora amb els preus. Justament, segons l'IPC de novembre, els àpats de Nadal ens costaran entre un 30 i 50% més cars que fa cinc anys.

La vedella s'ha encarit des del 2020, més d'un 50%. El mateix passa amb el xai o el cabrit (53%). Pel que fa al peix fresc, és un 35% més car que fa cinc Nadals. I el marisc, més del 20%. La fruita i les hortalisses s'han encarit més del 30%.

Pel que fa al darrer any, d'entre els aliments que trobarem a taula per festes, el que més s'ha encarit ha estat la vedella, seguit del peix fresc, la fruita, el xai i cabrit, i el pollastre.

El cistell de la compra s'encareix un 36% en cinc anys

Fer la compra dels aliments bàsics s'ha convertit en tot un repte per a les famílies. En conjunt, el cistell de la compra s'ha encarit un 2,8% en l'últim any, i en el darrer lustre, els aliments s'han encarit un 36%. En els últims mesos, la inflació dels aliments s'està frenant, però venim d'anys de forts increments.

Els preus es van començar a disparar el 2021. Primer, en uns aliments concrets com els olis i les farines. I es va generalitzar a la resta d'aliments al llarg del 2022, quan la guerra a Ucraïna va disparar els costos de producció del sector agrari com els fertilitzants o els pinsos.

Tot plegat va desencadenar una pujada de preus de les matèries primeres, energia, transport i salaris. A principis del 2023, la inflació dels aliments va arribar a superar el 15%. Es va tensar tota la cadena alimentària i van apujar preus el pagès, el fabricant i la distribució.

Ara, els costos estan més frenats i això s'ha traslladat també als aliments, que comencen a moderar preus, però l'alça acumulada des del 2020 és molt significativa.

Quins aliments s'han encarit més?

Entre els aliments que més han pujat de preu en els darrers cinc anys hi ha els ous, la xocolata i l'oli d'oliva.

Els ous s'han incrementat respecte del 2020 un 90,3%, per la grip aviària que ha afectat diversos països europeus i una normativa més estricta a les granges que ha reduït el nombre de gallines.

En un context de repunt de la demanda, a Catalunya, cada persona menja de mitjana 123 ous l'any, un 3% més que l'any anterior.

La xocolata s'ha encarit un 64,2% respecte a fa cinc anys. La sequera ha afectat els principals països productors de cacau, com la Costa d'Ivori i Ghana. L'escassa oferta no ha compensat l'elevada demanda mundial. 

L'oli d'oliva ha pujat un 57,3% per les males collites dels últims anys causada per una forta sequera al conjunt d'Espanya i especialment a Catalunya. 

La vedella s'ha encarit un 55,4% en cinc anys. Falta bestiar perquè la pèrdua de cabanya sacrificada després de la pandèmia trigarà uns anys a recuperar-se. A més, els costos de producció s'han incrementat, i això dificulta la cria, distribució i comercialització del bestiar.

En els darrers cinc anys també s'ha disparat el preu del suc de taronja, la mantega, la llet i el cafè, per un desajust entre oferta i demanda: menys oferta per unes males collites i un elevat consum mundial de cafè.

Oli i sucre, més barats al supermercat respecte a fa un any

En l'últim any algunes matèries primeres estan frenant les pujades i també s'han moderat els costos de producció a les diverses baules de la cadena alimentària. Això ja s'ha traslladat a alguns aliments, que comencen a moderar preus. Baixades que ja es noten quan anem al supermercat.

La meteorologia ha estat més favorable en la collita d'alguns productes i ha ajudat a compensar oferta i demanda.

D'entre els aliments que més han moderat preus en l'últim any, destaca de forma evident l'oli d'oliva, per la previsió d'una bona collita aquest any. Dels deu euros per una ampolla d'un litre d'oli oliva verge extra de marca blanca que pagàvem fa uns dos anys, ara estem pagant al voltant dels quatre i cinc euros.

També s'ha abaratit respecte a fa un any el sucre, per les bones collites, les patates, per l'excés d'oferta a escala mundial, la pizza, el iogurt o la pasta, per la caiguda del preu del blat als mercats financers.

Quan baixaran els preus dels aliments?

En conjunt, la inflació ha pujat respecte a fa un any un 3%, i respecte de fa cinc anys un 22,8%. L'alimentació ho ha fet per sobre del 35%. Per tant, amb un increment salarial per sota d'aquests percentatges --els sous no han crescut al mateix ritme--, queda clar que la pèrdua de poder adquisitiu és evident.

Ara, amb una inflació més moderada, l'increment de la factura dels aliments bàsics no és tan accentuada. Però en l'acumulat dels últims cinc anys, el cistell de la compra s'ha encarit molt més del que ha pujat el poder de compra de les famílies.

És com si haguéssim pujat uns quants esglaons de cop, i ja no els hem tornat a baixar. És difícil fer marxa enrere i recuperar els preus d'abans, de fa cinc anys.

Hi ha costos que la cadena alimentària ja els ha introduït com a estructurals, costos en les matèries primeres, energia, embalatge, costos laborals, impostos, que no baixaran a curt i mitjà termini.

El preu dels aliments depèn de la meteorologia, de si les collites són bones o dolentes, de l'especulació financera amb les matèries primeres, de l'oferta i la demanda tant local com internacional i dels marges de benefici de la indústria alimentària.

Per tant, els preus dels aliments trigaran a moderar-se, si és que ho fan algun dia.