El mes més intens de la meva vida

El documental "Fugir" és sens dubte el documental que he fet amb menys temps i amb més intensitat de la meva vida. El divendres 4 de març vaig acabar de rodar una sèrie documental que m'havia portat set mesos d'intensa feina i em disposava a fer una parada, unes petites vacances, abans de començar en un altre projecte al cap d'un mes.

Doncs bé, tots aquests plans es van trencar just l'endemà. Només un dia després d'acabar aquest projecte, el dissabte 5 de març, mentre feia una calçotada amb la meva parella i el meu fill en un restaurant de Sabadell, vaig assabentar-me de la història que ocupa aquest documental. Aquella mateixa tarda vaig agafar un avió i vaig volar a Cracòvia, Polònia, a tocar amb Ucraïna.

 

 

La història que fa només un mes em va fer canviar de plans va ser la d'una ONG (TANU) que havia decidit, conjuntament amb la DGAIA, treure 100 nens de Níkopol, un poble on porten treballant-hi vint anys, i dur-los cap a Catalunya. L'objectiu era evitar que aquests nens poguessin convertir-se en víctimes de guerra. Els russos encara no havien entrat al seu poble i es donaven les condicions per fer-ho justament aquells dies.

Els protagonistes de la història són 5 germans (en venen 6) per part de mare i amb tres pares diferents. Els més grans són els bessons Sasha i Vitali (de 16 anys), el mitjà és el Denís (11 anys) i els petits són l'Alona i l'Artion (8 anys, també bessons).

 

 

Per entendre el perquè de triar-los a ells com a protagonistes de la història ens hem de remuntar al documental que vaig rodar el 2015: "Sasha". "Sasha" parla de la vida d'un nen de 8 anys amb dues vides molt diferents: una a Ucraïna amb la seva mare biològica i els seus germans, i una altra amb la seva família d'acollida catalana.

Vaig rodar aquest documental com a projecte final de carrera de l'ESCAC (va ser la meva primera pel·lícula) i el motiu és que la família d'acollida del Sasha són els meus tiets i els meus cosins. És a dir, el Sasha és, des de fa deu anys, el meu cosí. Ve a l'estiu i per Nadal i ens hem anat convertint en bons amics. Tenia tant d'interès a saber com era conviure amb aquestes dues vides tan oposades (en l'aspecte econòmic, emocional, familiar, escolar...) que vaig decidir fer el documental i vam viatjar al seu poble, on vam estar rodant durant unes quantes setmanes, tant a Ucraïna com a Catalunya.

 

 

Gravar aquest documental em va canviar la vida: em va fer entendre i empatitzar 100% amb el Sasha i alhora veure, amb només 20 anys, que em vull dedicar a això: a fer documentals. La pel·lícula es va mostrar a festivals i televisions de tot el món i tothom tenia una petició en comú: "Quan el Sasha sigui més gran, heu de fer la segona part per veure què se n'ha fet, d'aquell nen tan bufó". El públic tenia ganes de saber quina serà la seva vida adulta i, el més important, a on serà aquesta vida adulta: a Catalunya o a Ucraïna.

El que jo no em podia imaginar en cap moment és que la segona part de "Sasha" es produís en aquestes circumstàncies tan especials enmig d'una guerra. Però el documental "Fugir" no és ben bé una segona part d'aquella primera pel·lícula, perquè si bé en aquell moment el protagonista absolut era el Sasha, aquí el pes de la pel·lícula cau en tota la família: el Sasha i els seus germans.

 

 

"Fugir" explica la fugida precipitada d'aquests cinc germans que deixen la seva mare amb una nova filla d'un quart pare en un país en guerra. La preocupació dels germans per aquest punt és un dels motors del documental, unit a la gran història de fraternitat entre els germans. Els més petits no han vingut mai a Catalunya i venen ara per la situació excepcional. És a dir, se'ls ajunta haver viscut una situació en guerra amb anar a un país que no coneixen, on parlen una llengua que no coneixen i on viuran amb unes persones que tampoc no coneixen.

Tota la por i els dubtes que tenen els petits els aclareixen els grans. Aquests els fan de pares durant el viatge recordant-los les seves primeres acollides, ensenyant-los paraules i cançons en català i abraçant-los quan més ho necessiten.

 

 

En definitiva, "Fugir" és una road-movie sobre una família en el context d'una fugida del seu país i on després de veure la seva gran unitat com a família, serem testimonis de la seva separació per famílies. Hi veurem moments de molta tristesa i emoció, i altres de molta tendresa, i fins i tot d'alegria.

No només fugen els nens, sinó que també les famílies que els acullen fugen de les seves zones de comfort i de la seva normalitat d'un dia a dia tranquil. Per a ells també és una autèntica revolució que vingui un nen ucraïnès a casa, i encara més en aquesta situació única.

 

 

El documental és la primera part d'aquesta història. Continuem rodant la integració dels germans amb cadascuna de les famílies i gravarem fins que acabi la guerra, tornin a Ucraïna i es reuneixin amb la seva mare biològica, la mama Ola. Tot això formarà part de la segona part del documental, titulada "Tornar".